40 333
edicions
Canvis
sense resum d'edició
=== Fonts ===
=== Fonts ===
Tot i que la [[Bíblia]] és la principal font per a l'hebreu clàssic, la mateixa llengua s'usa en diverses inscripcions. Entre les més conegudes hi ha les del [[Calendari de Gezer]] (sigle X aC), una llista de mésos definits pel treball agrícola característic realisat en ell, les inscripcions Kuntillet 'Akhrud i Khirbe el-Qom (de finals del sigle IX o principis del VIII aC), que mencionen a [[Jehovà]] i al seu [[Asherah]], els ''ostraka de Samaria'' (sigle VIII aC) recull de pagaments de [[vi]], [[oli]], etc., l'inscripció del túnel [[Siloam]] (finals del sigle VIII aC), trobada en el túnel construït per [[Ezequies]] davall la ciutat de [[Davit]] per a dur [[aigua]] de la font de [[Gihon]] fins a la Reserva de [[Siloam]], els ''ostraka de Lachish'' (principis del sigle VI aC) en mensages militars d'abans de la invasió babilònica, i l'[[Ostracon|ostraca Arad]] (del mateix periodi) recollint les provisions suministrades als soldats. La [[Estela de Moab|Pedra Moabita]] (ca. 830 aC), en la que el rei [[Mesha]] de [[Moab]] se vana de les seues victòries sobre els israelites, està en un [[llenguage]] casi idèntic a l'hebreu bíblic.
Tot i que la [[Bíblia]] és la principal font per a l'hebreu clàssic, la mateixa llengua s'usa en diverses inscripcions. Entre les més conegudes hi ha les del [[Calendari de Gezer]] (sigle X aC), una llista de mésos definits pel treball agrícola característic realisat en ell, les inscripcions Kuntillet 'Akhrud i Khirbe el-Qom (de finals del sigle IX o principis del VIII aC), que mencionen a [[Jehovà]] i al seu [[Asherah]], els ''ostraka de Samaria'' (sigle VIII aC) recull de pagaments de [[vi]], [[oli]], etc., l'inscripció del túnel [[Siloam]] (finals del sigle VIII aC), trobada en el túnel construït per [[Ezequies]] devall la ciutat de [[Davit]] per a dur [[aigua]] de la font de [[Gihon]] fins a la Reserva de [[Siloam]], els ''ostraka de Lachish'' (principis del sigle VI aC) en mensages militars d'abans de la invasió babilònica, i l'[[Ostracon|ostraca Arad]] (del mateix periodi) recollint les provisions suministrades als soldats. La [[Estela de Moab|Pedra Moabita]] (ca. 830 aC), en la que el rei [[Mesha]] de [[Moab]] se vana de les seues victòries sobre els israelites, està en un [[llenguage]] casi idèntic a l'hebreu bíblic.
=== Aspectes dialectals històrics ===
=== Aspectes dialectals històrics ===
=== Evolució històrica ===
=== Evolució històrica ===
[[Archiu:Silwan-inscr.jpg|dreta|300px|thumb|La llinda [[Shebna]] de la tomba d'un majordom real que es troba a [[Siloam]] es remunta al sigle VII aC]]
[[Archiu:Silwan-inscr.jpg|dreta|300px|thumb|La llinda [[Shebna]] de la tomba d'un majordom real que es troba a [[Siloam]] es remunta al sigle VII aC]]
L'hebreu canvià en el pas del temps. La llengua del llibre de les [[Primer de les Cròniques|Cròniques]], per eixemple, és diferent del de [[Primer dels Reis|Reis]]. L'arameu va acontènyer la llengua dominant en la regió Siro-Palestina i va influir en l'hebreu i, finalment, el desplaçà en algunes àrees. '' [[Nehemies]]'' 13.24 es queixa de que alguns xiquets de matrimonis mixts ya no podrien parlar la llengua de [[Jude|Judà]] sino que parlaven "la llengua d'Ashdod". És possible que això es referixca no a un vestigi de la llengua filistea (encara que això és una cosa que no ha de ser descartada) sinó a l'arameu.
L'hebreu canvià en el pas del temps. La llengua del llibre de les [[Primer de les Cròniques|Cròniques]], per eixemple, és diferent del de [[Primer dels Reis|Reis]]. L'arameu va acontènyer la llengua dominant en la regió Siro-Palestina i va influir en l'hebreu i, finalment, el desplaçà en algunes àrees. '' [[Nehemies]]'' 13.24 es queixa de que alguns chiquets de matrimonis mixts ya no podrien parlar la llengua de [[Jude|Judà]] sino que parlaven "la llengua d'Ashdod". És possible que això es referixca no a un vestigi de la llengua filistea (encara que això és una cosa que no ha de ser descartada) sinó a l'arameu.
La llengua de l'[[Eclesiastés]] diferix marcadament de la dels textos del pre-exili, i les peculiaritats llingüístiques de la [[Cançó de Salomó]] són a sovint atribuïdes a una data tardana. Alguna gent, empero, podria encara escriure en l'estil primitiu, com se pot vore en el juí de [[Jesús ben Sira]], escrit vora l'any 180 aC i en el parcial escrit de [[Qumran]]. En tot, com a ensaigs de composició en hebreu clàssic foren intents d'acaisació. El pròlec a la traducció grega de [[Sirach]] també conté l'us primitiu del terme '''hebreu''' per a la llengua de l'antic [[Israel]].
La llengua de l'[[Eclesiastés]] diferix marcadament de la dels texts del pre-exili, i les peculiaritats llingüístiques de la [[Cançó de Salomó]] són a sovint atribuïdes a una data tardana. Alguna gent, empero, podria encara escriure en l'estil primitiu, com se pot vore en el juí de [[Jesús ben Sira]], escrit vora l'any 180 aC i en el parcial escrit de [[Qumran]]. En tot, com a ensaigs de composició en hebreu clàssic foren intents d'acaisació. El pròlec a la traducció grega de [[Sirach]] també conté l'us primitiu del terme '''hebreu''' per a la llengua de l'antic [[Israel]].
L'escritura rabínica dels primers sigles de l'era comuna usa una forma de l{{'}}''hebreu'' que és usualment coneguda com a ''hebreu misnaic'' (de la col·lecció de tractats llegals coneguda com a [[Misnà]], de ca. 200). Fon llavors quan generalment es cregué que esta llengua mai havia segut usada per la gent comuna sinó que fon una llengua erudita creada baix l'influència de l'arameu. Ara pero, se reconeix de forma general que els [[Rabí|rabins]] no varen confeccionar una llengua erudita sino que varen usar una forma de l{{'}}''hebreu'' que es va desenrollar en els últims sigles abans de Crist. Esta conclusió emergix des d'un estudi de la naturalea de la llengua i de les referències en els textos rabínics fins al seu us per la gent ordinària, i est ús vernàcul sense dubte deixa entrevore la seua presència en el fondo dels [[Roll (manuscrit)|rolls]] [[Copper]] de [[Qumran]] i en algunes cartes de la [[Segona Revolta Judeua]] (132-135).
L'escritura rabínica dels primers sigles de l'era comuna usa una forma de l{{'}}''hebreu'' que és usualment coneguda com a ''hebreu misnaic'' (de la col·lecció de tractats llegals coneguda com a [[Misnà]], de ca. 200). Fon llavors quan generalment es cregué que esta llengua mai havia segut usada per la gent comuna sinó que fon una llengua erudita creada baix l'influència de l'arameu. Ara pero, se reconeix de forma general que els [[Rabí|rabins]] no varen confeccionar una llengua erudita sino que varen usar una forma de l{{'}}''hebreu'' que es va desenrollar en els últims sigles abans de Crist. Esta conclusió emergix des d'un estudi de la naturalea de la llengua i de les referències en els texts rabínics fins al seu us per la gent ordinària, i est us vernàcul sense dubte deixa entrevore la seua presència en el fondo dels [[Roll (manuscrit)|rolls]] [[Copper]] de [[Qumran]] i en algunes cartes de la [[Segona Revolta Judeua]] (132-135).
Tot i que l'hebreu s'usà en [[Judea]] en el primer sigle com a llengua vernàcula, també es varen parlar l'[[arameu]] i el [[Idioma grec|grec]], i hi ha evidències deque l'arameu fon dominant al nort de [[Galilea]]. [[Jesús]] vingué de [[Galilea]] i, probablement, parlava arameu. Algunes de les seues paraules citades en els [[evangeli]]s estan en arameu, encara que algunes (tals com "* abba" i "ephphatta") puguen ser tant hebreu com arameu. No és improvable que també parlara hebreu, especialment en les seues visites a [[Judea]]. Alguns estudis (vejau enllaços externs) indiquen que el més provable és que Jesús parlara hebreu en "accent de Galilea".
Tot i que l'hebreu s'usà en [[Judea]] en el primer sigle com a llengua vernàcula, també es varen parlar l'[[arameu]] i el [[Idioma grec|grec]], i hi ha evidències deque l'arameu fon dominant al nort de [[Galilea]]. [[Jesús]] vingué de [[Galilea]] i, probablement, parlava arameu. Algunes de les seues paraules citades en els [[evangeli]]s estan en arameu, encara que algunes (tals com "* abba" i "ephphatta") puguen ser tant hebreu com arameu. No és improvable que també parlara hebreu, especialment en les seues visites a [[Judea]]. Alguns estudis (vejau enllaços externs) indiquen que el més provable és que Jesús parlara hebreu en "accent de Galilea".
Dins del grup nordoccidental de llengües semítiques, l'hebreu pertany a la família [[cananeu|cananea]], que inclou el [[fenici]], el moabita i l'amonita; alguns inclouen l'[[ugarític]]. L'atra gran família de la llengua semítica nordoccidental és l'[[arameu|aramea]].
Dins del grup nordoccidental de llengües semítiques, l'hebreu pertany a la família [[cananeu|cananea]], que inclou el [[fenici]], el moabita i l'amonita; alguns inclouen l'[[ugarític]]. L'atra gran família de la llengua semítica nordoccidental és l'[[arameu|aramea]].
La paraula hebreu (''ivrît'') no és usada en la llengua fins al període helenístic, pero es pot llegir la frase "la llengua de Canà" en el ''[[Llibre d'Isaïes]]'' (19.18). També en el ''[[Segon dels Reis]]'' (18.26,28) (= Isa. 36.11,13; 2Cròn. 32.18) i en el ''[[Llibre de Nehemies]]'' (13.24), els jerosolimitans parlen ''yehûdît'', és a dir, "judeu".
La paraula hebreu (''ivrît'') no és usada en la llengua fins al periodo helenístic, pero es pot llegir la frase "la llengua de Canà" en el ''[[Llibre d'Isaïes]]'' (19.18). També en el ''[[Segon dels Reis]]'' (18.26,28) (= Isa. 36.11,13; 2Cròn. 32.18) i en el ''[[Llibre de Nehemies]]'' (13.24), els jerosolimitans parlen ''yehûdît'', és a dir, "judeu".
En certea, la similitut entre l'hebreu bíblic i el fenici, i algunes paraules cananees que apareixen en les [[cartes d'Amarna]] des del [[sigle XIV aC]], mostra que la llengua dels israelites no diferia massa, despuix de tot, de la dels cananeus. Alguns han inferit de les característiques comuns de l'hebreu i el cananeu, i de les paraules "un arameu errant fon el meu pare" (Deut. 26.5), que els antecessors dels israelites parlaven arameu i que varen adoptar dels cananeus la llengua més tart coneguda com a hebreu.
En certea, la similitut entre l'hebreu bíblic i el fenici, i algunes paraules cananees que apareixen en les [[cartes d'Amarna]] des del [[sigle XIV aC]], mostra que la llengua dels israelites no diferia massa, despuix de tot, de la dels cananeus. Alguns han inferit de les característiques comuns de l'hebreu i el cananeu, i de les paraules "un arameu errant fon el meu pare" (Deut. 26.5), que els antecessors dels israelites parlaven arameu i que varen adoptar dels cananeus la llengua més tart coneguda com a hebreu.
La llengua hebrea s'escriu de dreta a esquerra en un alfabet de vintidos lletres. Originalment, denotaven a soles consonants, pero '''w''', '''y''' i '''h''' han segut també usades per a representar certes vocals llargues i vocals al final de paraula ('''w''' = /u/; '''y''' = /i/; '''h''' = /a/, /o/ i /e/; '''w''' i '''y''' varen ser usades més tart per a /o/ i /e/, respectivament) fins a, a lo manco, el [[sigle X aC]]; '''w''' i '''y''' en l'interior de paraula fins al sigle IX. Estes consonants auxiliars escrites per a denotar vocals s'usen també en atres llengües semítiques, i es nomena ''matres lectionis''.
La llengua hebrea s'escriu de dreta a esquerra en un alfabet de vintidos lletres. Originalment, denotaven a soles consonants, pero '''w''', '''y''' i '''h''' han segut també usades per a representar certes vocals llargues i vocals al final de paraula ('''w''' = /u/; '''y''' = /i/; '''h''' = /a/, /o/ i /e/; '''w''' i '''y''' varen ser usades més tart per a /o/ i /e/, respectivament) fins a, a lo manco, el [[sigle X aC]]; '''w''' i '''y''' en l'interior de paraula fins al sigle IX. Estes consonants auxiliars escrites per a denotar vocals s'usen també en atres llengües semítiques, i es nomena ''matres lectionis''.
En textos procedents de Qumran i en escrits tardans, les lletres es varen usar en més profusió per a representar vocals. El sistema complet de representació de vocals, afegint punts a les consonants, es va desenrollar molt més tart, entre els sigles [[sigle V|V]] i [[sigle X|X]].
En texts procedents de Qumran i en escrits tardans, les lletres es varen usar en més profusió per a representar vocals. El sistema complet de representació de vocals, afegint punts a les consonants, es va desenrollar molt més tart, entre els sigles [[sigle V|V]] i [[sigle X|X]].
L'actual sistema de vocalisació reproduïx, puis, la pronunciació corrent d'uns mil anys despuix del final del periodo bíblic, encara que sense dubte està basat en les primeres tradicions de llectura de la Bíblia.
L'actual sistema de vocalisació reproduïx, puis, la pronunciació corrent d'uns mil anys despuix del final del periodo bíblic, encara que sense dubte està basat en les primeres tradicions de llectura de la Bíblia.
== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Hebrew language}}
* {{ref-web| url = http://www.hebrew.ecott.ch | títul = Hebreu modern | consulta = 23 maig 2013 | llengua = anglés}}
* {{ref-web| url = http://www.hebrew.ecott.ch | títul = Hebreu modern | consulta = 23 maig 2013 | llengua = anglés}}
[[Categoria:Hebreu| ]]
[[Categoria:Hebreu| ]]