32 523
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''José Antonio Labordeta Subías''' ([[Saragossa]], [[10 de març]] de [[1935]] - [[Saragossa]], [[19 de setembre]] de [[2010]]) fon un cantautor, escritor i poeta, polític i professor espanyol, diputat en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]] per [[Chunta Aragonesista]] (CHA) en les llegislatures VII i VIII.
{{Biografia|
| nom = José Antonio Labordeta Subías
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Cantant, escritor i polític.
| data_naix = [[10 de març]] de [[1935]]
| lloc_naix = [[Saragossa]], [[Aragó]], [[Espanya]]
| data_mort = [[19 de setembre]] de [[2010]]
| lloc_mort = [[Saragossa]], [[Aragó]], [[Espanya]]
}}
'''José Antonio Labordeta Subías''' ([[Saragossa]], [[10 de març]] de [[1935]] - † [[Saragossa]], [[19 de setembre]] de [[2010]]) fon un cantautor, escritor i poeta, polític i professor espanyol, diputat en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]] per [[Chunta Aragonesista]] (CHA) en les llegislatures VII i VIII.
Fon un personage molt popular que se feu famós al presentar l'exitós programa de [[Televisió Espanyola]] (TVE) ''Un país en la mochila'' ([[1995]]-[[2000]]), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'[[Espanya]] interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen.
Fon un personage molt popular que se feu famós al presentar l'exitós programa de [[Televisió Espanyola]] (TVE) ''Un país en la mochila'' ([[1995]]-[[2000]]), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'[[Espanya]] interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen.
== Biografia ==
== Biografia ==
Fill de Miguel Labordeta i Sara Subías, era germà del poeta [[Miguel Labordeta Subías|Miguel Labordeta]] i es va casar el 29 de setembre de [[1963]] en Juana de Grandes, neboda del general [[Agustín Muñoz Grandes]]. El matrimoni tingueren tres filles, Ana, Ángela i Paula; i dos netes. El seu nebot [[Juan Manuel Labordeta]] és un cantant retirat, antic membre del grup musical humorístic [[Puturrú de Fuá]].
Fill de Miguel Labordeta i Sara Subías, era germà del poeta [[Miguel Labordeta Subías|Miguel Labordeta]] i es va casar el [[29 de setembre]] de [[1963]] en Juana de Grandes, neboda del general [[Agustín Muñoz Grandes]]. El matrimoni tingueren tres filles, Ana, Ángela i Paula; i dos netes. El seu nebot [[Juan Manuel Labordeta]] és un cantant retirat, antic membre del grup musical humorístic [[Puturrú de Fuá]].
Va cursar els seus estudis primaris en el Colege Alemà de Saragossa i en l'escola familiar, a on va concloure el bachillerat; es va matricular en Dret i, finalment, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat de Saragossa]], que el va nomenar en [[2010]] ''doctor honoris causa''. En l'any [[1964]] va aprovar les oposicions d'ensenyances miges, com a professor de Geografia, Història i Art i fon destinat a l'Institut Nacional de Bachillerat Ibáñez Martín de [[Terol]], ciutat en la que va residir sis anys. Tant en este com en el Colege Menor Sant Pau va impartir classe a [[Joaquín Carbonell]], [[Federico Jiménez Losantos]], [[Federico Trillo]] i [[Manuel Pizarro]].
Va cursar els seus estudis primaris en el Colege Alemà de Saragossa i en l'escola familiar, a on va concloure el bachillerat; es va matricular en Dret i, finalment, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat de Saragossa]], que el va nomenar en l'any [[2010]] ''doctor honoris causa''. En l'any [[1964]] va aprovar les oposicions d'ensenyances miges, com a professor de Geografia, Història i Art i fon destinat a l'Institut Nacional de Bachillerat Ibáñez Martín de [[Terol]], ciutat en la que va residir sis anys. Tant en este com en el Colege Menor Sant Pau va impartir classe a [[Joaquín Carbonell]], [[Federico Jiménez Losantos]], [[Federico Trillo]] i [[Manuel Pizarro]].
Va retornar a la seua Saragossa natal en l'any [[1970]], a on va seguir impartint docència en el colege El Bon Pastor —com a director i professor d'Història— i en l'institut de bachillerat Ramón Pignatelli —situat en l'Alt Carabinas de Saragossa—. En [[1972]] va fundar, junt en [[Eloy Fernández Clemente]] —a qui havia conegut en la seua estància en Terol—, la revista cultural ''[[Andalán]]''.
En l'any [[1976]] va participar en la creació del [[Partit Socialiste d'Aragó]] i més tart es va presentar al [[Senat d'Espanya|Senat]] per [[Esquerra Unida]]. Ya com a membre de [[Chunta Aragonesista]] (CHA), fon elegit diputat per Saragossa en l'any [[2000]], i fon el representant d'este partit aragonés en el [[Congrés dels Diputats]] des de l'any [[2000]] fins a l'any [[2008]]. També fon afiliat del sindicat [[Comissiones Obreres]] (CC.OO.) des de [[1977]].
Acèrrim defensor del «no a la guerra» i contrari al [[transvasament de l'Ebre]], fon un ardu defensor dels interessos d'[[Aragó]] i els aragonesos i va marcar una nota diferent en l'hemicicle. En un parell d'ocasions va aplegar a un enfrontament verbal en alguns diputats del [[Partit Popular]]. En un d'ells va espetar la seua famosa frase «a la merda». Ell mateixa dia que esta seria la frase que li posarien com a epitafi en la seua làpida, i explicava que va sorgir degut a que havia segut un dia molt dur discutint sobre la [[guerra d'Iraq]] i li increpaven en frases del tipo ''«vete en la mochila a Teruel»'', i en el moment en el que algú li va dir «qué em dius cantautor dels nassos» no va aguantar més i va dir la frase perque no li deixaven parlar.
José Antonio Labordeta va fallir en la matinada del 19 de setembre de [[2010]], en l'[[Hospital Miguel Servet]] de [[Saragossa]], a l'edat de 75 anys, a causa d'un [[càncer]] de [[próstata]] que li fon diagnosticat en l'any [[2006]], i que li va obligar a permanéixer postrat en la seua casa els últims mesos de sa vida.
== Reconeiximents ==
* [[2003]].-El Govern de [[Panamà]] li concedí a José Antonio Labordeta l'Orde de Saurí en 2003.
* [[2009]].-Medalla d'Or al Mèrit en el Treball
* [[2010]].-Doctor Honoris causa per l'Universitat de Saragossa
* [[2010]].-Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi
* [[2010]].-Medalla d'Aragó. És el màxim guardó de la comunitat autònoma. El seu objecte és reconéixer i prestigiar la llabor de persones físiques o jurídiques, o d'organisacions, centres o colectius de pública i reconeguda identitat social, en la defensa dels valors i identitat aragonesos. Li fon concedida a títul pòstum, i entregada el 20 de setembre de 2010.
L'últim acte públic que va protagonisar es va produir el [[6 de setembre]] de [[2010]], quan els ministres de Defensa, [[Carme Chacón]], i d'Educació, [[Ángel Gabilondo]], li varen entregar en la seua casa la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi; un reconeiximent que el Govern li va concedir pel seu saber, la seua passió, les seues conviccions i la seua defensa de la llibertat i el poble, motius pels que també li va otorgar la Medalla al Mèrit en el Treball.
En [[setembre]] de l'any [[2014]] es va obrir la sèu de la Fundació José Antonio Labordeta en el carrer Mariano Barbasán de Saragossa. Expon gran part del material i biblioteca de Labordeta. La Fundació es va crear en finançació del [[Govern d'Aragó]], [[Ajuntament de Saragossa]] i la [[Diputació Provincial de Saragossa]].
L'ajuntament de Saragossa va aprovar denominar [[Parc Gran José Antonio Labordeta]] (''Parque Grande José Antonio Labordeta'') al que fins a la data duya el nom de Parc de Primo de Rivera, i que la ciutadania coneixia popularment com a Parc Gran, una de les zones verdes més conegudes de la ciutat.
== Obra ==
=== Poesia ===
* ''Sonata ibérica'', 1958 (inèdit)
* ''Sucede el pensamiento'', 1959
* ''Las Sonatas'', 1965
* ''Cantar y callar'', 1971
* ''Treinta y cinco veces uno'', 1972
* ''Tribulatorio'', 1973
* ''Método de lectura'', 1980
* ''Jardín de la memoria'', 1985
* ''Diario de un náufrago'', 1988
* ''Monegros'', 1994
En 1976 va publicar l'antologia ''Poemes i cançons'' (editorial Lumen, colecció El Bardo) i en 2004, ya solament de l'obra poètica, ix a la llum la selecció ''Dolça sabor de dies agrests''.
El seu primer llibre poètic, ''Succeïx el pensament'', és un intent de conciliació de l'estil intelectual de [[Juan Ramón Jiménez]] en el neopopular de la [[generació del 27]], pero en ell encara s'aprecia el llastre de la necessitat d'adquirir una veu pròpia, sobretot tenint en conte el pes i influència eixercida per la poesia tremendista i epilírica del seu germà Miguel Labordeta, de la que José Antonio no es pot evadir. No obstant, el tedi i el buit existencial, i l'influix de [[César Vallejo]] o [[Paul Verlaine]], són traces autènticament personals. Segons [[Eloy Fernández Clemente]], esta obra podria definir-se com «una poesia del yo immers en un món tancat i sense grans esperances».
=== Prosa ===
* ''Mediometro'', 1970, conte, inclós en ''Papeles de Son Armadans''
* ''Cada cual que aprenda su juego'', 1974, dos relats breus
* ''El comité'', 1986, novela
* ''Mitologías de mamá'', 1992, novela
* ''Cuentos de San Cayetano'', 2004, contes
* ''En el remolino'', 2007, novela
* ''Mercado Central'', 2011, contes
* ''Paisajes queridos'', 2017, contes
* ''Aragón en la mochila'', 1983, llibre de viages
* ''Recuerdo de Miguel Labordeta'', 1987, ensaig, junt a Javier Delgado
* ''Un país en la mochila'', 1995, llibre de viages
* ''Con la voz a cuestas'', 1982, memòries
* ''Tierra sin mar'', 1995, ensaig
* ''Banderas rotas'', 2001, memòries
* ''Memorias de un beduino en el Congreso de los Diputados'', 2008, memòries
* ''Regular, gracias a Dios. Memorias compartidas'', 2010, memòries
* ''Los amigos contados'', 1994, memòries, escrits varis
* ''Historia de Paletonia'', 2011, artículs en ''Andalán''
=== Discografia ===
* ''Andrós II'', 1968, EP
* ''Cantar i callar'', 1971, EP, discolibro; 1974, LP
* ''Tiempo de espera'', 1975
* ''Cantes de la tierra adentro'', 1976
* ''Labordeta en directo'', 1977
* ''Que no amanece por nada'', 1978
* ''Cantata para un país'', 1979
* ''Las cuatro estaciones'', 1981
* ''Qué queda de ti, qué queda de mí'', 1984
* ''Aguantando el temporal'', 1985
* ''Tú y yo y los demás'', 1986, en directo
* ''Qué vamos a hacer'', 1987
* ''Trilce'', 1989
* ''Canciones de amor'', 1993, recopilatorio
* ''Recuento'', 1995, en directo
* ''Paisajes'', 1997
* ''Con la voz a cuestas'', 2001
* Junt a Eduardo Paz, de [[La Bullonera]], i [[Joaquín Carbonell]]: ''Cantautores aragoneses'', 2006, en directe
* Junt a Eduardo Paz, de [[La Bullonera]], i [[Joaquín Carbonell]]: ''¡Vaya tres!'', 2009.
* ''En el jardín de la memoria'', 2016
=== Televisió ===
En [[TVE]] va participar durant l'any [[1990]] en l'adaptació de l'obra de [[Camilo José Cela]] ''Del Miño al Bidasoa'', a on va interpretar al vagabunt Dupont. Més tart fon guioniste i presentador de l'exitós programa de Televisió Espanyola ''[[Un país en la mochila]]'' (1995-2000), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'Espanya interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen. En [[1999]] va gravar junt a Juancho Ruiz, el Charro el tema ''Severino el Sordo'' que va servir com a sintonia per a un programa de Televisió Espanyola.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Labordeta José Antonio Labordeta en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Labordeta José Antonio Labordeta en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Cantants]]
[[Categoria:Cantautors]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors espanyols]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes espanyols]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics espanyols]]
[[Categoria:Sigle XX]]