José Antonio Labordeta
| José Antonio Labordeta Subías | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Cantant, escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 10 de març de 1935 | ||
| Lloc de naiximent: | Saragossa, Aragó, Espanya | ||
| Defunció: | 19 de setembre de 2010 | ||
| Lloc de defunció: | Saragossa, Aragó, Espanya | ||
José Antonio Labordeta Subías (Saragossa, 10 de març de 1935 - † Saragossa, 19 de setembre de 2010) fon un cantautor, escritor i poeta, polític i professor espanyol, diputat en el Congrés per Chunta Aragonesista (CHA) en les llegislatures VII i VIII.
Fon un personage molt popular que se feu famós al presentar l'exitós programa de Televisió Espanyola (TVE) Un país en la mochila (1995-2000), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'Espanya interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill de Miguel Labordeta i Sara Subías, era germà del poeta Miguel Labordeta i es va casar el 29 de setembre de 1963 en Juana de Grandes, neboda del general Agustín Muñoz Grandes. El matrimoni tingueren tres filles, Ana, Ángela i Paula; i dos netes. El seu nebot Juan Manuel Labordeta és un cantant retirat, antic membre del grup musical humorístic Puturrú de Fuá.
Va cursar els seus estudis primaris en el Colege Alemà de Saragossa i en l'escola familiar, a on va concloure el bachillerat; es va matricular en Dret i, finalment, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Saragossa, que el va nomenar en l'any 2010 doctor honoris causa. En l'any 1964 va aprovar les oposicions d'ensenyances miges, com a professor de Geografia, Història i Art i fon destinat a l'Institut Nacional de Bachillerat Ibáñez Martín de Terol, ciutat en la que va residir sis anys. Tant en este com en el Colege Menor Sant Pau va impartir classe a Joaquín Carbonell, Federico Jiménez Losantos, Federico Trillo i Manuel Pizarro.
Va retornar a la seua Saragossa natal en l'any 1970, a on va seguir impartint docència en el colege El Bon Pastor —com a director i professor d'Història— i en l'institut de bachillerat Ramón Pignatelli —situat en l'Alt Carabinas de Saragossa—. En 1972 va fundar, junt en Eloy Fernández Clemente —a qui havia conegut en la seua estància en Terol—, la revista cultural Andalán.
En l'any 1976 va participar en la creació del Partit Socialiste d'Aragó i més tart es va presentar al Senat per Esquerra Unida. Ya com a membre de Chunta Aragonesista (CHA), fon elegit diputat per Saragossa en l'any 2000, i fon el representant d'este partit aragonés en el Congrés dels Diputats des de l'any 2000 fins a l'any 2008. També fon afiliat del sindicat Comissiones Obreres (CC.OO.) des de 1977.
Acèrrim defensor del «no a la guerra» i contrari al transvasament de l'Ebre, fon un ardu defensor dels interessos d'Aragó i els aragonesos i va marcar una nota diferent en l'hemicicle. En un parell d'ocasions va aplegar a un enfrontament verbal en alguns diputats del Partit Popular. En un d'ells va espetar la seua famosa frase «a la merda». Ell mateixa dia que esta seria la frase que li posarien com a epitafi en la seua làpida, i explicava que va sorgir degut a que havia segut un dia molt dur discutint sobre la guerra d'Iraq i li increpaven en frases del tipo «vete en la mochila a Teruel», i en el moment en el que algú li va dir «qué em dius cantautor dels nassos» no va aguantar més i va dir la frase perque no li deixaven parlar.
José Antonio Labordeta va fallir en la matinada del 19 de setembre de 2010, en l'Hospital Miguel Servet de Saragossa, a l'edat de 75 anys, a causa d'un càncer de próstata que li fon diagnosticat en l'any 2006, i que li va obligar a permanéixer postrat en la seua casa els últims mesos de sa vida.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
- 2003.-El Govern de Panamà li concedí a José Antonio Labordeta l'Orde de Saurí en 2003.
- 2009.-Medalla d'Or al Mèrit en el Treball
- 2010.-Doctor Honoris causa per l'Universitat de Saragossa
- 2010.-Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi
- 2010.-Medalla d'Aragó. És el màxim guardó de la comunitat autònoma. El seu objecte és reconéixer i prestigiar la llabor de persones físiques o jurídiques, o d'organisacions, centres o colectius de pública i reconeguda identitat social, en la defensa dels valors i identitat aragonesos. Li fon concedida a títul pòstum, i entregada el 20 de setembre de 2010.
L'últim acte públic que va protagonisar es va produir el 6 de setembre de 2010, quan els ministres de Defensa, Carme Chacón, i d'Educació, Ángel Gabilondo, li varen entregar en la seua casa la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi; un reconeiximent que el Govern li va concedir pel seu saber, la seua passió, les seues conviccions i la seua defensa de la llibertat i el poble, motius pels que també li va otorgar la Medalla al Mèrit en el Treball.
En setembre de l'any 2014 es va obrir la sèu de la Fundació José Antonio Labordeta en el carrer Mariano Barbasán de Saragossa. Expon gran part del material i biblioteca de Labordeta. La Fundació es va crear en finançació del Govern d'Aragó, Ajuntament de Saragossa i la Diputació Provincial de Saragossa.
L'ajuntament de Saragossa va aprovar denominar Parc Gran José Antonio Labordeta (Parque Grande José Antonio Labordeta) al que fins a la data duya el nom de Parc de Primo de Rivera, i que la ciutadania coneixia popularment com a Parc Gran, una de les zones verdes més conegudes de la ciutat.
Obra[editar | editar còdic]
Poesia[editar | editar còdic]
- Sonata ibérica, 1958 (inèdit)
- Sucede el pensamiento, 1959
- Las Sonatas, 1965
- Cantar y callar, 1971
- Treinta y cinco veces uno, 1972
- Tribulatorio, 1973
- Método de lectura, 1980
- Jardín de la memoria, 1985
- Diario de un náufrago, 1988
- Monegros, 1994
En 1976 va publicar l'antologia Poemes i cançons (editorial Lumen, colecció El Bardo) i en 2004, ya solament de l'obra poètica, ix a la llum la selecció Dolça sabor de dies agrests.
El seu primer llibre poètic, Succeïx el pensament, és un intent de conciliació de l'estil intelectual de Juan Ramón Jiménez en el neopopular de la generació del 27, pero en ell encara s'aprecia el llastre de la necessitat d'adquirir una veu pròpia, sobretot tenint en conte el pes i influència eixercida per la poesia tremendista i epilírica del seu germà Miguel Labordeta, de la que José Antonio no es pot evadir. No obstant, el tedi i el buit existencial, i l'influix de César Vallejo o Paul Verlaine, són traces autènticament personals. Segons Eloy Fernández Clemente, esta obra podria definir-se com «una poesia del yo immers en un món tancat i sense grans esperances».
Prosa[editar | editar còdic]
- Mediometro, 1970, conte, inclós en Papeles de Son Armadans
- Cada cual que aprenda su juego, 1974, dos relats breus
- El comité, 1986, novela
- Mitologías de mamá, 1992, novela
- Cuentos de San Cayetano, 2004, contes
- En el remolino, 2007, novela
- Mercado Central, 2011, contes
- Paisajes queridos, 2017, contes
- Aragón en la mochila, 1983, llibre de viages
- Recuerdo de Miguel Labordeta, 1987, ensaig, junt a Javier Delgado
- Un país en la mochila, 1995, llibre de viages
- Con la voz a cuestas, 1982, memòries
- Tierra sin mar, 1995, ensaig
- Banderas rotas, 2001, memòries
- Memorias de un beduino en el Congreso de los Diputados, 2008, memòries
- Regular, gracias a Dios. Memorias compartidas, 2010, memòries
- Los amigos contados, 1994, memòries, escrits varis
- Historia de Paletonia, 2011, artículs en Andalán
Discografia[editar | editar còdic]
- Andrós II, 1968, EP
- Cantar i callar, 1971, EP, discolibro; 1974, LP
- Tiempo de espera, 1975
- Cantes de la tierra adentro, 1976
- Labordeta en directo, 1977
- Que no amanece por nada, 1978
- Cantata para un país, 1979
- Las cuatro estaciones, 1981
- Qué queda de ti, qué queda de mí, 1984
- Aguantando el temporal, 1985
- Tú y yo y los demás, 1986, en directo
- Qué vamos a hacer, 1987
- Trilce, 1989
- Canciones de amor, 1993, recopilatorio
- Recuento, 1995, en directo
- Paisajes, 1997
- Con la voz a cuestas, 2001
- Junt a Eduardo Paz, de La Bullonera, i Joaquín Carbonell: Cantautores aragoneses, 2006, en directe
- Junt a Eduardo Paz, de La Bullonera, i Joaquín Carbonell: ¡Vaya tres!, 2009.
- En el jardín de la memoria, 2016
Televisió[editar | editar còdic]
En TVE va participar durant l'any 1990 en l'adaptació de l'obra de Camilo José Cela Del Miño al Bidasoa, a on va interpretar al vagabunt Dupont. Més tart fon guioniste i presentador de l'exitós programa de Televisió Espanyola Un país en la mochila (1995-2000), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'Espanya interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen. En 1999 va gravar junt a Juancho Ruiz, el Charro el tema Severino el Sordo que va servir com a sintonia per a un programa de Televisió Espanyola.