Canvis

|notes =  

|notes =  

}}

}}

'''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la  [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]].

'''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la  [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]], d'a on és la seua capital.

== Geografia ==

== Geografia ==

L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.

L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.

Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.

Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, nomenat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.

Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.

Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.

Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.

Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.

== Demografia ==

== Demografia ==

== Economia ==

== Economia ==

El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a l'[[agricultura]].

El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a l'[[agricultura]]. L'economia de Llíria s'ha transformat en les últimes décades, passant d'una estructura econòmica tradicional (agricultura de secà, artesanat local) a una moderna (agricultura de regadiu, industrialisació, activitats terciaries). Les [[hortalices]] constituïxen el principal cultiu, en 4375 ha, seguides dels cítrics (5602 ha) i els frutals (1142 ha) i la [[garrofera]] (1040 ha).

 

 

En la finalitat de potenciar l'activitat econòmica de la regió, es va donar llum verda en l'any [[2019]] a la gran àrea industrial Pla de Carrases, ubicada junt a la CV-35 i en una superfície d'1,18 millons de metros quadrats de sol industrial.

== Cultura ==

== Cultura ==

En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.

En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.

També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers.

També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers.

== Personalitats destacades ==

== Personalitats destacades ==

*'''[[José Rius (escritor)|José Rius]] ''' (Ademús - Cullera, 1777). Escritor i antiquari del sigle XVIII.

*'''[[José Rius (escritor)|José Rius]] ''' ([[Ademús]] - [[Cullera]], [[1777]]). Escritor i antiquari del [[sigle XVIII]].

== Festes locals ==

== Festes locals ==

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia

* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia

{{commonscat|Llíria}}

{{commonscat|Llíria}}

{{Municipis del Camp de Túria}}

{{Municipis d'El Camp de Túria}}

{{Capitals comarques}}

{{Capitals comarques}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]