32 098
edicions
Canvis
sense resum d'edició
A pesar de considerar-se a sí mateix poeta, sempre ha segut més conegut com a noveliste, calitat en la que ha guanyant varis guardons. El seu estil, únic i original, a pesar de ser classificat dins del realisme subjectiu, l'ha situat sempre com una figura crucial en les lletres espanyoles. El mestrage en la que usa el llenguage, pròpia d'un poeta verdader, i l'us chocant i contagiós de l'humor en totes les seues noveles donen forma a una prosa única, elogiada per crítics i escritors de tota índole.
A pesar de considerar-se a sí mateix poeta, sempre ha segut més conegut com a noveliste, calitat en la que ha guanyant varis guardons. El seu estil, únic i original, a pesar de ser classificat dins del realisme subjectiu, l'ha situat sempre com una figura crucial en les lletres espanyoles. El mestrage en la que usa el llenguage, pròpia d'un poeta verdader, i l'us chocant i contagiós de l'humor en totes les seues noveles donen forma a una prosa única, elogiada per crítics i escritors de tota índole.
Aficionat a l'història medieval i la filosofia fenomenològica, en tots els seus llibres es mesclen l'investigació sicològica i la preocupació filosòfica. Ell mateixa definix el seu método lliterari com a sicologia-ficció.
Les seues primeres obres poden considerar-se pessimistes, presentant sempre situacions, arguments i personages sense esperança, pero la seua narrativa dona un gir en la publicació de ''El metro de platino iridiado'' ([[1990]]), potser la seua obra mestra, guanyadora del [[Premi Nacional de la Crítica]]. En eixa novela Pombo escomença a eixercir lo que va nomenar «la poètica del Be», a on l'ètica, l'humanitat i, en definitiva, el Be, semblen ser l'objectiu del seu treball. En ''Contra natura'' ([[2005]]), Pombo expressa les seues crítiques cap a una excessiva «mercadotècnia» i «trivialisació» de l'homosexualitat que, en la seua opinió, està portant a terme una part del colectiu.
Álvaro Pombo ingressà en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) el 20 de juny de l'any [[2004]], proposta la seua candidatura per [[Luis María Ansón]], [[Luis Mateo Díez]] i [[Francisco Rico]], ocupant el silló j que deixà a la seua mort [[Pedro Laín Entralgo]]. El seu discurs d'ingrés en l'Acadèmia es va titular "Verosimilitut i veritat"; en ell, Pombo va reflexionar sobre la reserva del terme «veritat» per al raonament i «verosimilitut» per a lo narratiu-contemplatiu.
(Secció per completar)
(Secció per completar)