32 093
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 6:
Llínea 6: + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''Álvaro Pombo y García de los Ríos''' ([[Santander]], [[Cantàbria]], [[23 de juny]] de [[1939]]), és un poeta, noveliste i expolític espanyol, acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) des de l'any [[2004]] i [[Premis Miguel de Cervantes|premi Miguel de Cervantes]] en [[2024]].
'''Álvaro Pombo y García de los Ríos''' ([[Santander]], [[Cantàbria]], [[23 de juny]] de [[1939]]), és un escritor, poeta, noveliste i expolític espanyol, acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) des de l'any [[2004]] i [[Premis Miguel de Cervantes|premi Miguel de Cervantes]] en [[2024]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Llicenciat en Filosofia i Lletres per l'Universitat Complutense de Madrit, Bachelor of Arts en Filosofia pel Birkbeck College de Londres, a on vixqué des de [[1966]] a [[1977]], durant la seua infància «va compartir» pupitre en [[Juan Navarro Baldeweg]] i repetí quint curs:
Llicenciat en Filosofia i Lletres per l'Universitat Complutense de Madrit, Bachelor of Arts en Filosofia pel Birkbeck College de Londres, a on vixqué des de [[1966]] a [[1977]], durant la seua infància «va compartir» pupitre en [[Juan Navarro Baldeweg]] i repetí quint curs:
{{Cita|«Soy un caso pedagógico interesante. Porque mientras suspendía todas, escribía cinco o seis artículos al mes en la revista de los Escolapios de Santander. No pensaba más que en la poesía y en escribir. Claro, suspendí cinco asignaturas, no me presenté en septiembre y mis padres me enviaron a Valladolid de interno con los jesuitas al año siguiente. Para que espabilara. Eran gente muy recta, con un sentido del esfuerzo y del deber muy fuerte.»}}
Des de que en [[1973]] es va publicar el seu primer llibre de poesia, ''Protocolos'', Álvaro Pombo s'ha considerat una veu personal i única en la lliteratura espanyola. Solament quatre anys despuix de la publicació d'aquells versos, Pombo guanyà el premi El Bardo en la seua obra ''Variaciones'' en [[1977]]. Eixe any retornà a [[Espanya]], publicant-se també el seu primer volum de narrativa, ''Relatos sobre la falta de substancia'', que contenia un gran número d'històries curtes protagonisades per personages homosexuals. El tema gai estarà present també en atres obres seues.
Ha reconegut públicament la seua [[homosexualitat]] en numeroses entrevistes, donant la seua opinió a certs temes com el [[matrimoni homosexual]].
En l'any [[1983]], ya instalat en [[Madrit]], guanyà el primer Premi Herralde en la novela ''El héroe de las mansardas de Mansard'', inaugurant aixina la colecció ''Narratives Hispàniques d'Anagrama'', a on ha publicat casi totes les seues noveles i a la que s'ha declarat públicament fidel.
A pesar de considerar-se a sí mateix poeta, sempre ha segut més conegut com a noveliste, calitat en la que ha guanyant varis guardons. El seu estil, únic i original, a pesar de ser classificat dins del realisme subjectiu, l'ha situat sempre com una figura crucial en les lletres espanyoles. El mestrage en la que usa el llenguage, pròpia d'un poeta verdader, i l'us chocant i contagiós de l'humor en totes les seues noveles donen forma a una prosa única, elogiada per crítics i escritors de tota índole.
(Secció per completar)
(Secció per completar)