154 882
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:024debret.jpg|thumb|250px|right|L'esclavitut de [[Jean-baptiste Debret]]]]
[[Image:024debret.jpg|thumb|250px|right|<center>L'esclavitut de [[Jean-baptiste Debret]]</center>]]
'''Esclavitut''' és la situació en la qual un [[persona|individu]] està davall el [[propietat|domini]] d'un atre, perdent la [[capacitat]] de dispondre [[llibertat|lliurement]] de si mateix.
'''Esclavitut''' és la situació en la qual un [[persona|individu]] està davall el [[propietat|domini]] d'un atre, perdent la [[capacitat]] de dispondre [[llibertat|lliurement]] de si mateix.
En l'arribada i conquista d'[[Amèrica]], per part dels europeus, es traçaren plans d'expansió que exigien mà d'obra barata. En un principi s'esclavisà als pobles indígenes americans pero la llegislació espanyola es va plantejar molt pronte la solicitut de dita pràctica (gràcies als escrits de [[Bartolomé de les Casas]] i de l'[[Escola de Salamanca]]), i feu que s' ''importaren'' persones esclavisades d'[[Àfrica]], que ademés tenien major resistència física i a les malalties, especialment les tropicals, començant aixina un comerç a gran escala d'esclaus africans: el ''comerç negrer''.
En l'arribada i conquista d'[[Amèrica]], per part dels europeus, es traçaren plans d'expansió que exigien mà d'obra barata. En un principi s'esclavisà als pobles indígenes americans pero la llegislació espanyola es va plantejar molt pronte la solicitut de dita pràctica (gràcies als escrits de [[Bartolomé de les Casas]] i de l'[[Escola de Salamanca]]), i feu que s' ''importaren'' persones esclavisades d'[[Àfrica]], que ademés tenien major resistència física i a les malalties, especialment les tropicals, començant aixina un comerç a gran escala d'esclaus africans: el ''comerç negrer''.
Cap al [[sigle XVII]] n'hi hagué un gran increment en el número d'esclaus degut a la seua importància com a mà d'obra, en les explotacions agrícoles de gran extensió (sistema de plantacions) en [[Amèrica del Nort]], [[Amèrica del Sur|del Sur]] i, principalment, en el [[Carib]]. Segons l'historiador britànic [[Eric Hobsbawm]] la sifra d'esclaus africans transportats a Amèrica seria d'un milló en el sigle XVI, tres millons en el XVII i durant el sigle XVIII arribaria als 7 millons, permetent una enorme [[acumulació de capital]] de cara al desenroll del [[capitalisme]] europeu durant la [[Revolució industrial]].<ref> [[Eric Hobsbawm]] ''Industria y Imperio'', Editorial Crítica, 2001 p.48</ref>
Cap al [[sigle XVII]] n'hi hagué un gran increment en el número d'esclaus degut a la seua importància com a mà d'obra, en les explotacions agrícoles de gran extensió (sistema de plantacions) en [[Amèrica del Nort]], [[Amèrica del Sur|del Sur]] i, principalment, en el [[Carib]]. Segons l'historiador britànic [[Eric Hobsbawm]] la sifra d'esclaus africans transportats a Amèrica seria d'un milló en el [[sigle XVI]], tres millons en el XVII i durant el [[sigle XVIII]] arribaria als 7 millons, permetent una enorme [[acumulació de capital]] de cara al desenroll del [[capitalisme]] europeu durant la [[Revolució industrial]].<ref> [[Eric Hobsbawm]] ''Industria y Imperio'', Editorial Crítica, 2001 p.48</ref>
Est increment en el ''comerç negrer'' fon acompanyat, en la majoria dels cassos, per una forta ideologia [[racisme|racista]]: els negres eren considerats sers inferiors, assimilats a sovint a animals, sense tan sols poder ser considerats subjectes de dret i per tant considerats, jurídicament, com a coses. Encara que especialment, el debat estava inicialment en si els individus de raça negra tenien [[ànima]] humana, ya que en cas afirmatiu esta activitat seria considerada illegal per l'Església, lo qual va portar a un fort moviment per a afirmar que els subjectes de raça negra no tenen ànima. En el cas dels indígenes d'Amèrica s'havia decidit que tenen ànima per lo que no se'ls podia esclavisar. De fet era costum en moltes plantacions explotar a l'esclau baix severes condicions fins a la seua mort, puix eixia més barat comprar nous esclaus que millorar les seues condicions de vida. La font d'esclaus fon [[Àfrica]], i l'[[Illa de Gorée]], colònia francesa, fon el lloc precís on es va establir el mercat d'esclaus, també conegut com el lloc sense retorn i on se separaven definitivament les famílies desintegrades per l'esclavitut.
Est increment en el ''comerç negrer'' fon acompanyat, en la majoria dels cassos, per una forta ideologia [[racisme|racista]]: els negres eren considerats sers inferiors, assimilats a sovint a animals, sense tan sols poder ser considerats subjectes de dret i per tant considerats, jurídicament, com a coses. Encara que especialment, el debat estava inicialment en si els individus de raça negra tenien [[ànima]] humana, ya que en cas afirmatiu esta activitat seria considerada illegal per l'Església, lo qual va portar a un fort moviment per a afirmar que els subjectes de raça negra no tenen ànima. En el cas dels indígenes d'Amèrica s'havia decidit que tenen ànima per lo que no se'ls podia esclavisar. De fet era costum en moltes plantacions explotar a l'esclau baix severes condicions fins a la seua mort, puix eixia més barat comprar nous esclaus que millorar les seues condicions de vida. La font d'esclaus fon [[Àfrica]], i l'[[Illa de Gorée]], colònia francesa, fon el lloc precís on es va establir el mercat d'esclaus, també conegut com el lloc sense retorn i on se separaven definitivament les famílies desintegrades per l'esclavitut.
=== Espanya ===
=== Espanya ===
Anglaterra, que tractava d'influir en les reunions internacionals, subscrigué tractats bilaterals en Espanya en 1814, en el que es prohibia el comerç d'esclaus.<ref name=autogenerated1 />
Anglaterra, que tractava d'influir en les reunions internacionals, subscrigué tractats bilaterals en [[Espanya]] en [[1814]], en el que es prohibia el comerç d'esclaus.<ref name=autogenerated1 />
L'abolició llegal de l'esclavitut en l'[[Espanya]] peninsular arribà en [[1837]] i excloïa als territoris d'ultramar donada la pressió eixercida per l'oligarquia de Cuba i Puerto Rico que van amenaçar d'anexar-se a Estats Units. En la península l'esclavitut de fet havia acabat en la lliberació per part de l'embaixador del sultà de Marroc dels esclaus musulmans de Barcelona, Sevilla i Cadis, per mig de la seua compra, en [[1766]].
L'abolició llegal de l'esclavitut en l'Espanya peninsular arribà en [[1837]] i excloïa als territoris d'ultramar donada la pressió eixercida per l'oligarquia de [[Cuba]] i [[Puerto Rico]] que van amenaçar d'anexar-se a Estats Units. En la península l'esclavitut de fet havia acabat en la lliberació per part de l'embaixador del sultà de [[Marroc]] dels esclaus musulmans de [[Barcelona]], [[Sevilla]] i [[Cadis]], per mig de la seua compra, en [[1766]].
Per lo que fa a les colònies en una fase que va des de principis del [[sigle XIX]] fins a [[1860]], només defengueren l'abolició la pressió [[Gran Bretanya|britànica]] i algunes personalitats aïllades que no varen tindre èxit.
Per lo que fa a les colònies en una fase que va des de principis del [[sigle XIX]] fins a [[1860]], només defengueren l'abolició la pressió [[Gran Bretanya|britànica]] i algunes personalitats aïllades que no varen tindre èxit.
:''En la nació Argentina no hi ha esclaus: els pocs que hui existixen queden lliures des de la jura d'esta Constitució; i una llei especial reglarà les indemnisacions a que done lloc esta declaració. Tot contracte de compra i venda de persones és un crim que seran responsables els que el celebraren, i l'escrivà o funcionari que ho autorise. I els esclaus que siga com siga s'introduïxquen queden lliures pel sol fet de chafar el territori de la República.''
:''En la nació Argentina no hi ha esclaus: els pocs que hui existixen queden lliures des de la jura d'esta Constitució; i una llei especial reglarà les indemnisacions a que done lloc esta declaració. Tot contracte de compra i venda de persones és un crim que seran responsables els que el celebraren, i l'escrivà o funcionari que ho autorise. I els esclaus que siga com siga s'introduïxquen queden lliures pel sol fet de chafar el territori de la República.''
No obstant, allò quedà en el paper. Va continuar havent esclaus en territori argentí fins a 1853 quan la flamant Constitució l'abolí definitivament. Encara aixina, en l'[[Estat de Buenos Aires]], separat del restant de la Confederació, l'esclavitut continuà fins a 1861 quan després de la [[Batalla de Pavó]] el país fon reunificat.
No obstant, allò quedà en el paper. Va continuar havent esclaus en territori argentí fins a 1853 quan la flamant Constitució l'abolí definitivament. Encara aixina, en l'[[Estat de Buenos Aires]], separat del restant de la Confederació, l'esclavitut continuà fins a [[1861]] quan després de la [[Batalla de Pavó]] el país fon reunificat.
Quan en 1813 la [[Primera Junta]] va decretar la "Llibertat de Ventres", ho va fer de manera nominal. Les grans famílies continuaren tenint esclaus i els fills d'estos, van seguir davall la mateixa condició. La majoria d'aquells negres anaren a engrossar els eixèrcits patris, especialment els de [[Buenos Aires]] i a poc a poc, la raça es va extinguir. Val la pena recordar que la [[Primera Junta]] només governà un any. L'historiografia oficial argentina ha ensenyat des de la seua implantació que en 1813 l'esclavitut fon completament abolida en el [[Riu de la Plata]], afirmació que constituïx una verdadera falàcia.
Quan en [[1813]] la [[Primera Junta]] va decretar la "Llibertat de Ventres", ho va fer de manera nominal. Les grans famílies continuaren tenint esclaus i els fills d'estos, van seguir davall la mateixa condició. La majoria d'aquells negres anaren a engrossar els eixèrcits patris, especialment els de [[Buenos Aires]] i a poc a poc, la raça es va extinguir. Val la pena recordar que la [[Primera Junta]] només governà un any. L'historiografia oficial argentina ha ensenyat des de la seua implantació que en 1813 l'esclavitut fon completament abolida en el [[Riu de la Plata]], afirmació que constituïx una verdadera falàcia.
L'esclavitut va resorgir, de fet, en la conservadora regió noroest (particularment en [[província de Jujuy|Jujuy]] i [[província de Salta|Salta]]) a principis del Sigle XX, quan mils d'indígenes foren obligats a treballar en les plantacions de canya de sucre, en l'anuència de les autoritats provincials.
L'esclavitut va resorgir, de fet, en la conservadora regió noroest (particularment en [[província de Jujuy|Jujuy]] i [[província de Salta|Salta]]) a principis del [[Sigle XX]], quan mils d'indígenes foren obligats a treballar en les plantacions de canya de sucre, en l'anuència de les autoritats provincials.
=== Colòmbia ===
=== Colòmbia ===
:''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtingut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, van ser després reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.''
:''Es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i parts d'esclaves que havent obtingut la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, van ser després reduïts novament a l'esclavitut pel govern espanyol. Els juges respectius declararan la llibertat, acreditant-se degudament.''
En [[1823]] es declarà la total prohibició del comerç d'esclaus. Finalment, després de dificultats i violacions a la iniciativa, el 21 de maig de [[1851]] es va decretar la llibertat dels esclaus a partir del 1 de giner de [[1852]], comprometent a l'estat a pagar als propietaris una indemnisació a través de bons.
En [[1823]] es declarà la total prohibició del comerç d'esclaus. Finalment, després de dificultats i violacions a la iniciativa, el [[21 de maig]] de [[1851]] es va decretar la llibertat dels esclaus a partir del 1 de giner de [[1852]], comprometent a l'estat a pagar als propietaris una indemnisació a través de bons.
=== Chile ===
=== Chile ===
El 11 d'octubre de [[1811]], en els temps de la [[Pàtria Vella]], gràcies a l'iniciativa de [[Manuel de Sales]], un connotat intelectual i polític de l'época, s'establix la [[llibertat de ventres]], que va consistir en declarar lliures als fills d'esclaus que naixqueren a partir d'eixe instant en el país. Aixina mateix es declaren els seus ventres "igualment lliures" de forma d'evitar accions fraudulentes, com la venda de les mares en l'estranger. El decret agrega que tots els esclaus que permaneixquen més de sis mesos en el territori o que estigueren de pas quedaran lliures.
El [[11 d'octubre]] de [[1811]], en els temps de la [[Pàtria Vella]], gràcies a l'iniciativa de [[Manuel de Sales]], un connotat intelectual i polític de l'época, s'establix la [[llibertat de ventres]], que va consistir en declarar lliures als fills d'esclaus que naixqueren a partir d'eixe instant en el país. Aixina mateix es declaren els seus ventres "igualment lliures" de forma d'evitar accions fraudulentes, com la venda de les mares en l'estranger. El decret agrega que tots els esclaus que permaneixquen més de sis mesos en el territori o que estigueren de pas quedaran lliures.
Dotze anys més tart, el 11 d'octubre de [[1823]], [[José Miguel infant]] presentà en el Congrés un proyecte de llei que va propondre l'abolició total de l'esclavitut. La nova llei, aprovada el 24 de juliol del mateix any, senyala que són lliures tots aquells naixcuts des de 1811 d'ara en avant, i els seus descendents; i tots aquells que chafen el territori de la República.
Dotze anys més tart, el 11 d'octubre de [[1823]], [[José Miguel infant]] presentà en el Congrés un proyecte de llei que va propondre l'abolició total de l'esclavitut. La nova llei, aprovada el [[24 de juliol]] del mateix any, senyala que són lliures tots aquells naixcuts des de 1811 d'ara en avant, i els seus descendents; i tots aquells que chafen el territori de la República.
Finalment la Constitució de 1823 , arreplega les idees d'infant i es pronuncia contra l'esclavitut En l'Artícul 8: ''"En Chile no hi ha esclaus: el que chafe el seu territori per un dia natural serà lliure. El que tinga este comerç no pot habitar ací més d'un mes, ni naturalisar-se mai."''.
Finalment la Constitució de 1823 , arreplega les idees d'infant i es pronuncia contra l'esclavitut En l'Artícul 8: ''"En Chile no hi ha esclaus: el que chafe el seu territori per un dia natural serà lliure. El que tinga este comerç no pot habitar ací més d'un mes, ni naturalisar-se mai."''.
L'actual Constitució de 1980, en l'artícul 19 rendix tribut a infant en la seua redacció
L'actual Constitució de [[1980]], en l'artícul 19 rendix tribut a infant en la seua redacció
*"artícul 19: La Constitució assegura a totes les persones:
*"artícul 19: La Constitució assegura a totes les persones:
**(...)NÚM. 2.- "... ''En Chile no hi ha esclaus i el que chafe el seu territori queda lliure''""
**(...)NÚM. 2.- "... ''En Chile no hi ha esclaus i el que chafe el seu territori queda lliure''""
En la [[República de l'Equador]] la manumissió dels esclaus fon proclamada el [[24 de juliol]] de [[1851]] per obra de [[José María Urbina]], quan era Cap Suprem. Quan Urbina va decretar la manumissió dels esclaus, establí un sistema d'indemnisació als ex-amos, per a tal efecte, gran part del presupost estatal dels anys 1851 i 1852 es va destinar ad este fi.
En la [[República de l'Equador]] la manumissió dels esclaus fon proclamada el [[24 de juliol]] de [[1851]] per obra de [[José María Urbina]], quan era Cap Suprem. Quan Urbina va decretar la manumissió dels esclaus, establí un sistema d'indemnisació als ex-amos, per a tal efecte, gran part del presupost estatal dels anys 1851 i [[1852]] es va destinar ad este fi.
Esta medida seria ratificada per l'Assamblea Nacional Constituent el [[18 de setembre]] de [[1852]]. L'Assamblea Constituent va debatre fortament entre l'abolició immediata i l'abolició escalonada (a determinis). Els representants de la regió Costa defenien l'abolició immediata, puix el seu sistema de producció agrícola necessitava més treballadors, els quals arribarien una vegada lliberats de la seua esclavitut en la regió Sierra. Esta tesis s'impongué i els esclaus foren lliberats immediatament. Molts lliberts de la Serra van emigrar a la Costa. La reacció dels terratinents serrans contra l'abolició de l'esclavitut fon tal que acabà derrocant el successor d'Urbina, [[Francisco Robles]], i va sumir al país en la crisis més gran de la seua història ([[1859]]) que quasi desapareix el país.
Esta medida seria ratificada per l'Assamblea Nacional Constituent el [[18 de setembre]] de 1852. L'Assamblea Constituent va debatre fortament entre l'abolició immediata i l'abolició escalonada (a determinis). Els representants de la regió Costa defenien l'abolició immediata, puix el seu sistema de producció agrícola necessitava més treballadors, els quals arribarien una vegada lliberats de la seua esclavitut en la regió Sierra. Esta tesis s'impongué i els esclaus foren lliberats immediatament. Molts lliberts de la Serra van emigrar a la Costa. La reacció dels terratinents serrans contra l'abolició de l'esclavitut fon tal que acabà derrocant el successor d'Urbina, [[Francisco Robles]], i va sumir al país en la crisis més gran de la seua història ([[1859]]) que quasi desapareix el país.
=== Mèxic ===
=== Mèxic ===
L'héroe de l'Independència, [[Miguel Hidalgo]], Generalíssim d'Amèrica, en la ciutat de Guadalajara, el 2 de decembre de 1810, va abolir l'esclavitut en els decrets següents:
L'héroe de l'Independència, [[Miguel Hidalgo]], Generalíssim d'Amèrica, en la ciutat de Guadalajara, el [[2 de decembre]] de [[1810]], va abolir l'esclavitut en els decrets següents:
1.-Que tots els amos d'esclaus hauran de donar-los la llibertat, dins del terme de deu dies, baix pena de mort, la que se li aplicarà per transgressió d'este artícul.
1.-Que tots els amos d'esclaus hauran de donar-los la llibertat, dins del terme de deu dies, baix pena de mort, la que se li aplicarà per transgressió d'este artícul.
2.-Que cesse per a lo successiu la contribució de tributs respecte de les castes que el pagaven i tota exacció que als indis se'ls exigixca.
2.-Que cesse per a lo successiu la contribució de tributs respecte de les castes que el pagaven i tota exacció que als indis se'ls exigixca.
=== Panamà ===
=== Panamà ===
En Panamà, l'esclavitut és abolida l'any de 1851.<ref>http://www.uninorte.edu.co/catedrafulbright/ediciones/catedra2006/Independecia_negra_Dr_Omar_Ali.PDF Independència Negra en la Diàspora Africana
En Panamà, l'esclavitut és abolida l'any de [[1851]].<ref>http://www.uninorte.edu.co/catedrafulbright/ediciones/catedra2006/Independecia_negra_Dr_Omar_Ali.PDF Independència Negra en la Diàspora Africana
Omar H. Ali, PH.D.
Omar H. Ali, PH.D.
Departament d'Història
Departament d'Història
=== Perú ===
=== Perú ===
L'esclavitut és abolida per decret del president [[Ramón Castilla]] el 3 de decembre de 1854, en esta proclama que "restituïx, sense cap condició, la llibertat dels esclaus i serfs lliberts, complint solemnement un deure de justícia nacional". Este decret va servir per a que de dos a tres mil esclaus se sumaren a l'eixèrcit de Castilla que combatia contra [[Rufino Echenique]] i fon decisiu en el seu triumf en la [[batalla de La Palma]], el 5 de giner de 1855.<ref>"Breu història de l'esclavitut en el Perú", Carlos Aguirre, 2005</ref> Hi ha que indicar que en temps del Virregnat del Perú, els esclaus podien comprar la seua llibertat i la dels seus fills, devenint en negres forros o lliberts.
L'esclavitut és abolida per decret del president [[Ramón Castilla]] el [[3 de decembre]] de [[1854]], en esta proclama que "restituïx, sense cap condició, la llibertat dels esclaus i serfs lliberts, complint solemnement un deure de justícia nacional". Este decret va servir per a que de dos a tres mil esclaus se sumaren a l'eixèrcit de Castilla que combatia contra [[Rufino Echenique]] i fon decisiu en el seu triumf en la [[batalla de La Palma]], el [[5 de giner]] de [[1855]].<ref>"Breu història de l'esclavitut en el Perú", Carlos Aguirre, 2005</ref> Hi ha que indicar que en temps del Virregnat del [[Perú]], els esclaus podien comprar la seua llibertat i la dels seus fills, devenint en negres forros o lliberts.
=== Brasil ===
=== Brasil ===
La primera llei abolicionista de Brasil, La Llei de Ventre Lliure, fon promulgada el 28 de setembre de 1871 pel gabinet del [[José Maria da Silva Paranhos|Vescomte de Riu Branco]]. Esta llei va donar la llibertat als fills d'esclaus naixcuts a partir d'eixa data, encara que els mateixos continuaven davall la tutela dels seus amos fins a complir els 21 anys d'edat.
La primera llei abolicionista de [[Brasil]], La Llei de Ventre Lliure, fon promulgada el [[28 de setembre]] de [[1871]] pel gabinet del [[José Maria da Silva Paranhos|Vescomte de Riu Branco]]. Esta llei va donar la llibertat als fills d'esclaus naixcuts a partir d'eixa data, encara que els mateixos continuaven davall la tutela dels seus amos fins a complir els 21 anys d'edat.
En 1880 [[Joaquim Nabuco]] i [[José de Patrocini]] creen la Sociedade Brasileira Contra a Escravidao que serà el primer pas per al desenroll d'una forta campanya abolicionista a la qual se sumaran advocats, intelectuals, periodistes i l'Església Positivista de Brasil entre atres. Hi ha que destacar l'actuació de l'ex-esclau i advocat Lluïu Gamma, un dels héroes de la causa abolicionista.
En [[1880]] [[Joaquim Nabuco]] i [[José de Patrocini]] creen la Sociedade Brasileira Contra a Escravidao que serà el primer pas per al desenroll d'una forta campanya abolicionista a la qual se sumaran advocats, intelectuals, periodistes i l'Església Positivista de Brasil entre atres. Hi ha que destacar l'actuació de l'ex-esclau i advocat Lluïu Gamma, un dels héroes de la causa abolicionista.
En 1885, a causa de la pressió eixercida per l'opinió pública i la posició abolicionista europea es promulga la Llei Saraiva - Cotegipe (coneguda com a Llei dels Sexagenaris) que donava la llibertat als esclaus en més de 60 anys.
En [[1885]], a causa de la pressió eixercida per l'opinió pública i la posició abolicionista europea es promulga la Llei Saraiva - Cotegipe (coneguda com a Llei dels Sexagenaris) que donava la llibertat als esclaus en més de 60 anys.
Per fi, un 13 de maig de 1888 El Govern Imperial, a través de la [[Isabel I de Bragança|Princesa Isabel]], firmà la cridada [[Llei Àurea]] que abolí l'esclavitut en Brasil.
Per fi, un [[13 de maig]] de [[1888]] El Govern Imperial, a través de la [[Isabel I de Bragança|Princesa Isabel]], firmà la cridada [[Llei Àurea]] que abolí l'esclavitut en Brasil.
=== Estats Units d'Amèrica ===
=== Estats Units d'Amèrica ===
En Estats Units l'esclavitut és abolida primer en el nort industrial, sent esta una de les causes de la cridada [[Guerra de Secessió]], per a finalment abolir-se en tot el territori al caure derrotat el sur en [[1865]] pel president [[Abraham Lincoln]].
En [[Estats Units]] l'esclavitut és abolida primer en el nort industrial, sent esta una de les causes de la cridada [[Guerra de Secessió]], per a finalment abolir-se en tot el territori al caure derrotat el sur en [[1865]] pel president [[Abraham Lincoln]].
== L'esclavitut en l'actualitat ==
== L'esclavitut en l'actualitat ==
A pesar de l'entrada en vigor de la [[Convenció sobre l'Esclavitut]] i d'estar 'oficialment prohibida' en casi tots els països, l'esclavitut continua existint en gran escala, tant en les seues formes tradicionals com en forma de 'nova esclavitut'. Segons un estudi publicat l'any 2000 podria haver uns 27 millons d'esclaus en tot el món (<ref>Kevin Beles - La Nova Esclavitut en el món Global - Ed. Sigle XXI</ref>). Un dels països que mantenen l'esclavitut i la protegixen és [[Mauritània]], contra el govern de la qual s'han alçat diverses veus en [[2005]].<ref>[http://www.afrol.com/es/articulos/17536 afrol News - "L'esclavitut continua aguaitant sobre Mauritània"<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref>
A pesar de l'entrada en vigor de la [[Convenció sobre l'Esclavitut]] i d'estar 'oficialment prohibida' en casi tots els països, l'esclavitut continua existint en gran escala, tant en les seues formes tradicionals com en forma de 'nova esclavitut'. Segons un estudi publicat l'any [[2000]] podria haver uns 27 millons d'esclaus en tot el món (<ref>Kevin Beles - La Nova Esclavitut en el món Global - Ed. Sigle XXI</ref>). Un dels països que mantenen l'esclavitut i la protegixen és [[Mauritània]], contra el govern de la qual s'han alçat diverses veus en [[2005]].<ref>[http://www.afrol.com/es/articulos/17536 afrol News - "L'esclavitut continua aguaitant sobre Mauritània"<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref>
Aixina mateix en molts llocs del món continuen existint zones on hi ha gran cantitat de persones vivint en un règim d'esclavitut semblant als de l'antiguetat. Sobretot en zones on les administracions pràcticament no existixen, no apleguen fàcilment o no s'oponen i lluiten contra ella a causa de la corrupció dels funcionaris que han de controlar-la, com en la [[Selva Amazònica]] per eixemple.
Aixina mateix en molts llocs del món continuen existint zones on hi ha gran cantitat de persones vivint en un règim d'esclavitut semblant als de l'antiguetat. Sobretot en zones on les administracions pràcticament no existixen, no apleguen fàcilment o no s'oponen i lluiten contra ella a causa de la corrupció dels funcionaris que han de controlar-la, com en la [[Selva Amazònica]] per eixemple.
Segons el Departament d'Estat nortamericà, hi ha de 90.000 a 300.000 persones esclaves en Sudan. Estos esclaus són comprats i venuts en uns moderns mercats d'esclaus. En 1989, una dòna o un chiquet de la tribu [[Dinka]] costaven 90 dólars. Uns quants mesos després, el preu va caure fins als 15 dólars, ya que l'oferta era molt superior. Se'ls obliga a canviar la seua religió, i a convertir-se a l'[[islam]]. Els canvien els seus noms per atres àraps, i són forçats a parlar una llengua que no coneixen.<ref>[http://www.archimadrid.es/alfayome/menu/pasados/revistas/99/sep99/num176/enport/enport01.Htm L'esclavitut: una intolerable injustícia que persistix]</ref> L'organisació humanitària ''Christian Solidarity International'' porta, des de 1995, comprant esclaus per a lliberar-los, pagant 50 dólars per cada u.
Segons el Departament d'Estat nortamericà, hi ha de 90.000 a 300.000 persones esclaves en Sudan. Estos esclaus són comprats i venuts en uns moderns mercats d'esclaus. En [[1989]], una dòna o un chiquet de la tribu [[Dinka]] costaven 90 dólars. Uns quants mesos després, el preu va caure fins als 15 dólars, ya que l'oferta era molt superior. Se'ls obliga a canviar la seua religió, i a convertir-se a l'[[islam]]. Els canvien els seus noms per atres àraps, i són forçats a parlar una llengua que no coneixen.<ref>[http://www.archimadrid.es/alfayome/menu/pasados/revistas/99/sep99/num176/enport/enport01.Htm L'esclavitut: una intolerable injustícia que persistix]</ref> L'organisació humanitària ''Christian Solidarity International'' porta, des de [[1995]], comprant esclaus per a lliberar-los, pagant 50 dólars per cada u.
Reflexionant sobre la relació entre esclavitut i capitalisme, l'economiste lliberal [[Lester Thurow]] sosté que:
Reflexionant sobre la relació entre esclavitut i capitalisme, l'economiste lliberal [[Lester Thurow]] sosté que: