3552
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La '''història de Polònia''' comprén tant l'història de l'actual Estat de [[Polònia]], com les passades entitats polítiques i socials de la regió, fins a les [[Prehistòria i protohistòria de Polònia|antigues poblacions prehistòriques]]. Els [[pobles eslaus]] poblen este territori des de fa 1500 anys i l'història de Polònia com a Estat comprén casi un mileni. El territori de Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el sigle XVI durant la [[Mancomunitat polac-lituana]] formava a l'estat més gran d'Europa, abans de l'expansió del [[Imperi rus]]. Posteriorment no va existir un estat polac independent. Polònia va recuperar la seua independència en 1918, despuix de més d'un sigle de ser governada pels seus Estats veïns, pero les seues fronteres varen ser alterades novament despuix de la [[Segona Guerra Mundial]].
La '''història de Polònia''' comprén tant l'història de l'actual Estat de [[Polònia]], com les passades entitats polítiques i socials de la regió, fins a les [[Prehistòria i protohistòria de Polònia|antigues poblacions prehistòriques]]. Els [[pobles eslaus]] poblen este territori des de fa 1500 anys i l'història de Polònia com a Estat comprén casi un mileni. El territori de Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el sigle XVI durant la [[Mancomunitat polac-lituana]] formava a l'estat més gran d'Europa, abans de l'expansió del [[Imperi rus]]. Posteriorment no va existir un estat polac independent. Polònia va recuperar la seua independència en 1918, despuix de més d'un sigle de ser governada pels seus Estats veïns, pero les seues fronteres varen ser alterades novament despuix de la [[Segona Guerra Mundial]].
== Prehistòria ==
La prehistòria i protohistòria de Polònia comprén des de l'aparició dels humans en el terreny que ocupa l'actual Polònia fins a l'establiment de l'Estat polac en l'any 966. Encara que cobrix a lo manco mils d'anys, tenim solament una llimitada cantitat d'informació sobre este periodo al nostre alcanç. L'us de l'idioma escrit en Polònia va escomençar en l'arribada del cristianisme despuix del 966. Les investigacions científiques sobre esta etapa estan basades principalment en métodos arqueològics i en numerosos escrits medievals.
La prehistòria i protohistòria de Polònia comprén des de l'aparició dels humans en el terreny que ocupa l'actual Polònia fins a l'establiment de l'Estat polac en l'any 966. Encara que cobrix a lo manco mils d'anys, tenim solament una llimitada cantitat d'informació sobre este periodo al nostre alcanç. L'us de l'idioma escrit en Polònia va escomençar en l'arribada del cristianisme despuix del 966. Les investigacions científiques sobre esta etapa estan basades principalment en métodos arqueològics i en numerosos escrits medievals.
== 966-1385 ==
Durant l'Edat Mija, es trobava dividida en varis grups rivals dels quals destacaven els vislanos i polans, que varen vore com el seu poder va aumentar en el domini de les rutes mercantils. A finals del sigle X, els polans dirigits per la dinastia Piast, varen unificar el territori. Durant el govern de Miecislao I (960-992) es manté dita unificació que comprenia des del Óder al Vístula i ademés s'aproxima al restant d'Europa en la seua conversió al cristianisme en la qual cosa es constituïx com a província eclesiàstica autònoma en l'any 1000. Poc despuix de l'any 1000 Polònia era un regne poderós que s'estenia des de Saxònia a les terres de Kiev. En el sigle XIII la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per aplegar.
Durant l'Edat Mija, es trobava dividida en varis grups rivals dels quals destacaven els vislanos i polans, que varen vore com el seu poder va aumentar en el domini de les rutes mercantils. A finals del sigle X, els polans dirigits per la dinastia Piast, varen unificar el territori. Durant el govern de Miecislao I (960-992) es manté dita unificació que comprenia des del Óder al Vístula i ademés s'aproxima al restant d'Europa en la seua conversió al cristianisme en la qual cosa es constituïx com a província eclesiàstica autònoma en l'any 1000. Poc despuix de l'any 1000 Polònia era un regne poderós que s'estenia des de Saxònia a les terres de Kiev. En el sigle XIII la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per aplegar.
== 1385-1795 ==
La dinastia Jogalia de 1385-1569 va formar la Mancomunitat polac-lituana començant en el gran duc lituà Jogalia. L'amistat va provar ser beneficiosa per als polacs i lituans, que varen jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d'Europa pels següents tres sigles. L'associació va produir pronte beneficis en 1410 quan les forces de Polònia-Lituània varen derrotar als Cavallers Teutònics en la batalla de Grunwald durant la guerra polac-teutònica, vencent per fi en la llarga forcejada en els creuats renegats. La nova dinastia polac-lituana, cridada "Jagiellon" pel seu fundador, va continuar aumentant els seus dominis durant les décades següents. A finals del sigle XV, representants dels Jagiellon varen regnar en Bohemia i Hongria aixina com Polònia-Lituània, establint el govern de la seua família sobre virtualment tota Europa Oriental i Europa Central. El Nihil novi, acta adoptada pel Sejm en 1505, va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este event va marcar el principi del periodo anomenat la "Mancomunitat dels nobles" quan l'estat era governat per "lliures i iguals" la szlachta. L'Unió de Lublin de 1569 va establir a la Mancomunitat polac-lituana com un participant molt influent de la política europea i cultural com a entitat.
La dinastia Jogalia de 1385-1569 va formar la Mancomunitat polac-lituana començant en el gran duc lituà Jogalia. L'amistat va provar ser beneficiosa per als polacs i lituans, que varen jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d'Europa pels següents tres sigles. L'associació va produir pronte beneficis en 1410 quan les forces de Polònia-Lituània varen derrotar als Cavallers Teutònics en la batalla de Grunwald durant la guerra polac-teutònica, vencent per fi en la llarga forcejada en els creuats renegats. La nova dinastia polac-lituana, cridada "Jagiellon" pel seu fundador, va continuar aumentant els seus dominis durant les décades següents. A finals del sigle XV, representants dels Jagiellon varen regnar en Bohemia i Hongria aixina com Polònia-Lituània, establint el govern de la seua família sobre virtualment tota Europa Oriental i Europa Central. El Nihil novi, acta adoptada pel Sejm en 1505, va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este event va marcar el principi del periodo anomenat la "Mancomunitat dels nobles" quan l'estat era governat per "lliures i iguals" la szlachta. L'Unió de Lublin de 1569 va establir a la Mancomunitat polac-lituana com un participant molt influent de la política europea i cultural com a entitat.
En el sigle XVIII, la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'anarquia, fent a eixa una volta poderosa mancomunitat vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots varen voler una part de Polònia, i la varen obtindre, borrant a Polònia del mapa en 1795 (particions de Polònia). L'idea d'independència polaca va ser guardada fins al sigle XIX. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que Prussia i l'Imperi rus estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el continent.
En el sigle XVIII, la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'anarquia, fent a eixa una volta poderosa mancomunitat vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots varen voler una part de Polònia, i la varen obtindre, borrant a Polònia del mapa en 1795 (particions de Polònia). L'idea d'independència polaca va ser guardada fins al sigle XIX. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que Prussia i l'Imperi rus estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el continent.
== 1795-1918 ==
En el desenroll de l'I Guerra Mundial, des de l'estiu de 1915, Alemània i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polacs, gràcies a l'eficàcia de l'ofensiva de Gorlice-Tarnów. Els alemans varen propondre la creació d'un regne polac el 5 de novembre de 1916. L'elecció d'un rei va ser posposta, sempre considerant-se com a candidats a membres de la noblea de la Casa de Habsburc. L'independència d'este estat polac ocupat militarment era dubtosa, i el governador general alemà, coronel general Hans Hartwig von Beseler, eixercia el poder de facto.
En el desenroll de l'I Guerra Mundial, des de l'estiu de 1915, Alemània i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polacs, gràcies a l'eficàcia de l'ofensiva de Gorlice-Tarnów. Els alemans varen propondre la creació d'un regne polac el 5 de novembre de 1916. L'elecció d'un rei va ser posposta, sempre considerant-se com a candidats a membres de la noblea de la Casa de Habsburc. L'independència d'este estat polac ocupat militarment era dubtosa, i el governador general alemà, coronel general Hans Hartwig von Beseler, eixercia el poder de facto.
== 1918-1939 ==
En la firma de l'Armistici de Compiègne, el governador Von Beseler va cedir el poder al general polac Józef Piłsudski l'11 de novembre de 1918.[2] Esta migració de poder va significar l'establiment del primer estat polac independent en més de dotze décades. Després d'una sublevació polaca en territoris d'Alemània, Polònia va guanyar més terreny. En el Tractat de Versalles, es va reconéixer internacionalment l'independència polaca, i la seua frontera occidental va ser definida, sent la creació d'un corredor polac una de les innovacions més polèmiques. Si ben Polònia va estar en pau en Alemània, la seua integritat territorial estava llunt de ser segura.
En la firma de l'Armistici de Compiègne, el governador Von Beseler va cedir el poder al general polac Józef Piłsudski l'11 de novembre de 1918.[2] Esta migració de poder va significar l'establiment del primer estat polac independent en més de dotze décades. Després d'una sublevació polaca en territoris d'Alemània, Polònia va guanyar més terreny. En el Tractat de Versalles, es va reconéixer internacionalment l'independència polaca, i la seua frontera occidental va ser definida, sent la creació d'un corredor polac una de les innovacions més polèmiques. Si ben Polònia va estar en pau en Alemània, la seua integritat territorial estava llunt de ser segura.
Polònia també va firmar un pacte de no-agressió en l'Alemània nazi en 1934. Després de que els polacs es negaren a permetre que la Ciutat lliure de Danzig fora tornada a Alemània, Hitler va anular el pacte en abril de 1939.[13]
Polònia també va firmar un pacte de no-agressió en l'Alemània nazi en 1934. Després de que els polacs es negaren a permetre que la Ciutat lliure de Danzig fora tornada a Alemània, Hitler va anular el pacte en abril de 1939.[13]
== 1939-1945 ==
L'1 de setembre de 1939, l'Alemània nazi va invadir Polònia. Dos dies despuix, el Regne Unit i França li varen declarar la guerra al país agressor, donant inici a la Segona Guerra Mundial en Europa. La planura polaca oferia una ventaja per al desplaçament dels blindats alemans, encara que els boscs i les carreteres mal construïdes eren problemes que feyen més ardu l'alvanç. El 8 de setembre, els alemans alcançaven Varsòvia, havent penetrat a través de les defenses polaques. Ells varen començar el sege de Varsòvia (8-28 setembre). El 17 de setembre, l'Unió Soviètica, seguint el protocol adicional secret del Pacte Ribbentrop-Mólotov firmat en l'Alemània nazi, va invadir Polònia des de l'est, convertint les defenses polaques en un caos per mig de l'obertura d'un segon front. La defensa polaca no aguantaria la lluita en dos fronts al mateix temps. Un dia més vesprada, tant el president polac com el comandant en cap varen fugir a Romania. L'1 d'octubre, despuix d'un més de sege de Varsòvia, les forces hostils varen entrar en la ciutat. Les últimes unitats polaques es varen rendir el 6 d'octubre. Polònia, no obstant, mai es va rendir oficialment als alemans. Algunes tropes polaques es varen anar a països veïns. Els eixèrcits germans i soviètics no es varen atacar entre sí, i es varen dividir Polònia, com havien acordat en el Protocol adicional secret del Pacte Ribbentrop-Mólotov.
L'1 de setembre de 1939, l'Alemània nazi va invadir Polònia. Dos dies despuix, el Regne Unit i França li varen declarar la guerra al país agressor, donant inici a la Segona Guerra Mundial en Europa. La planura polaca oferia una ventaja per al desplaçament dels blindats alemans, encara que els boscs i les carreteres mal construïdes eren problemes que feyen més ardu l'alvanç. El 8 de setembre, els alemans alcançaven Varsòvia, havent penetrat a través de les defenses polaques. Ells varen començar el sege de Varsòvia (8-28 setembre). El 17 de setembre, l'Unió Soviètica, seguint el protocol adicional secret del Pacte Ribbentrop-Mólotov firmat en l'Alemània nazi, va invadir Polònia des de l'est, convertint les defenses polaques en un caos per mig de l'obertura d'un segon front. La defensa polaca no aguantaria la lluita en dos fronts al mateix temps. Un dia més vesprada, tant el president polac com el comandant en cap varen fugir a Romania. L'1 d'octubre, despuix d'un més de sege de Varsòvia, les forces hostils varen entrar en la ciutat. Les últimes unitats polaques es varen rendir el 6 d'octubre. Polònia, no obstant, mai es va rendir oficialment als alemans. Algunes tropes polaques es varen anar a països veïns. Els eixèrcits germans i soviètics no es varen atacar entre sí, i es varen dividir Polònia, com havien acordat en el Protocol adicional secret del Pacte Ribbentrop-Mólotov.
Alemània va administrar el núcleu dels territoris polacs baix el seu control baix la forma del Govern General, sent anexats a Alemània les regions més occidentals. Les forces de l'Alemània nazi varen ser forçades a retirar-se per l'Eixèrcit Rojo i voluntaris polacs, creant-se en la posguerra la República Popular de Polònia, Estat socialiste estretament aliat en l'Unió Soviètica. Les seues fronteres, establides en la Conferència de Potsdam, varen sofrir un canvi dràstic, ya que la "Llínea Curzon A", establida en l'est, va despullar a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest baix la "Llínea Oder-Neisse", a costa d'Alemània.
Alemània va administrar el núcleu dels territoris polacs baix el seu control baix la forma del Govern General, sent anexats a Alemània les regions més occidentals. Les forces de l'Alemània nazi varen ser forçades a retirar-se per l'Eixèrcit Rojo i voluntaris polacs, creant-se en la posguerra la República Popular de Polònia, Estat socialiste estretament aliat en l'Unió Soviètica. Les seues fronteres, establides en la Conferència de Potsdam, varen sofrir un canvi dràstic, ya que la "Llínea Curzon A", establida en l'est, va despullar a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest baix la "Llínea Oder-Neisse", a costa d'Alemània.
== 1945 fins a l'actualitat ==
A fins dels anys 1980, un moviment d'oposició al govern, encapçalat pel sindicat Solidarność i Lech Walesa i recolzat per les potències occidentals, va dur a l'instauració del multipartidisme i la tornada a l'economia de mercat com a sistema econòmic, donant lloc al modern Estat polac, que va canviar el seu nom oficial a República de Polònia. Polònia va ingressar en l'Unió Europea en 2004.
A fins dels anys 1980, un moviment d'oposició al govern, encapçalat pel sindicat Solidarność i Lech Walesa i recolzat per les potències occidentals, va dur a l'instauració del multipartidisme i la tornada a l'economia de mercat com a sistema econòmic, donant lloc al modern Estat polac, que va canviar el seu nom oficial a República de Polònia. Polònia va ingressar en l'Unió Europea en 2004.