M

La M, m en minúscula, és la dècima tercera lletra de l'alfabet valencià i dècima de les consonants. El seu nom en valencià és em, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, eme.

Lletra M

Fonètica

En valencià representa la nasal bilabial sonora de l'alfabet fonètic internacional [m].

Ortografia

S'escriu em

• En inicial, interior, i final de paraula: mar, mestre, flama, camí, fum, estem.
• Davant de P, B, M: rompre, gamba, immortal. Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.
• En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: circumstància, circumnavegació, circumferència.
• Mai davant de V ni F: enveja, enfrontar (excepte triumvir).
• No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana: semana, no setmana; sometre, no sotmetre.
• No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimològiques s’haja usat: atentar, no atemptar; pronte, no prompte.

Vore també

• Alfabet valencià
• Dígraf

Enllaços externs

• «M». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre M.