Resultats de la busca

¡Crea la pàgina "Història de la matemàtica" en L'Enciclopèdia en valencià!

• Portal:Matemàtica/Categoria
  …isis matemàtic|Anàlisis matemàtic]] | [[:Categoria:Teoria de l'orde|Teoria de l'orde]] | [[:Categoria:Topologia|Topologia]] | [[:Categoria:Transformacion …egoria:Paradoxes|Paradoxes]] | [[:Categoria:Premis de matemàtica|Premis de matemàtica]] | [[:Categoria:Problemes matemàtics|Problemes matemàtics]] </center>
  869 bytes (105 paraules) - 11:38 22 set 2024
• Portal:Matemàtica/Categories Matemàtiques
  …width="17%" | [[Image:Nuvola apps kbrunch.png|50px|left|tn]] <big>[[Teoría de números]] </big> * [[Teoria de conjunts]]
  5 kB (575 paraules) - 16:43 3 gin 2017
• Portal:Matemàtica/Categories
  …width="17%" | [[Image:Nuvola apps kbrunch.png|50px|left|tn]] <big>[[Teoría de números]] </big> * [[Teoria de conjunts]]
  5 kB (575 paraules) - 01:28 6 nov 2016
• Portal:Matemática/Categories
  …width="17%" | [[Image:Nuvola apps kbrunch.png|50px|left|tn]] <big>[[Teoría de números]] </big> * [[Teoria de conjunts]]
  5 kB (575 paraules) - 01:47 6 nov 2016
• Teorema de Pitàgores
  …e les que tenen nom propi de la matemàtica.<ref>Ribnikov. ''Història de la matemàtica''. editorial Mir. Moscou.</ref> …s|En tot [[triàngul rectàngul]] el quadrat de la [[hipotenusa]] es igual a la suma dels quadrats dels [[catet]]s.|2= [[Pitàgores]]}}
  2 kB (406 paraules) - 16:31 24 oct 2024
• Valor econòmic
  …ries]] denominades '''teories del valor''', que a lo llarc de l'[[història de l'economia]] han pretés definir-ho i medir-ho. …tica)|magnitut]] en la qué medir els distints [[bens econòmics]] comparant la seua [[utilitat (economia)|utilitat]].
  653 bytes (93 paraules) - 08:13 19 jul 2017
• Geometria
  …rs, curves, superfícies, etc. Els seus orígens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en física, mecànica, …isa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.
  2 kB (266 paraules) - 16:23 27 jul 2018
• Llista de disciplines académiques
  …([[1798]]-[[1857]]) fon una distinció entre les ''ciències teòriques'' ([[matemàtica]], [[astronomia]], [[física]], [[química]], [[biologia]] i [[sociologia]] …|alemà]] [[Rudolf Carnap]] ([[1891]]-[[1970]]) proposà un atre organisació la qual es presenta ací en modificacions.
  8 kB (843 paraules) - 16:04 10 ago 2024
• Equació de segon grau
  …X (recta y = 0), les [[raïl d'una equació|raïls]], són les solucions reals de l'equació quadràtica.]] …s, és dir, una equació quadràtica pot ser representada per un [[polinomi]] de [[quadrat (àlgebra)|segon grau]] o polinomi quadràtic. L'expressió canò
  3 kB (447 paraules) - 11:38 20 feb 2018
• Matemàtica
  …n als ents abstractes, com són els números i figures geometriques, per mig de notacions bàsiques exactes i del raonament llògic. …les que provocaren la subdivisió actual de les matemàtiques, en estudi de la cantitat, estructura, canvi i espai.
  7 kB (1026 paraules) - 11:51 3 ago 2024
• Trigonometria
  …una branca de la [[matemàtica]], significat de la qual etimològicament és 'la medició dels [[triàngul|triànguls]]'. Deriva dels térmens [[grec antic| …tria]], com és el cas del estudi de les [[esfera|esferes]] en la geometria de l'espai.
  3 kB (506 paraules) - 19:22 9 oct 2024
• Ecologia
  …ser descrites com a la suma de factors abiòtics locals, com el [[clima]] i la [[geologia]], i els atres organismes que compartixen eixe hàbitat (factors …s entre els organismes, aixina com les interaccions entre els organismes i la transformació dels fluixos d'energia i matèria<ref>Pickett, Kolasa i Jone
  8 kB (1244 paraules) - 16:40 26 set 2024
• Diccionari Sopena
  …ccionario Sopena) també conegut com a diccionari Iter, és un diccionari de la llengua espanyola, originalment editat per Ramón Sopena en [[Barcelona]], …u significat, etimologia, ortografia i, en el cas de certes llengües, fixa la seua pronunciació i separació silàbica.
  2 kB (318 paraules) - 07:44 16 oct 2024
• Palanca
  …omposta per una barra rígida que pot girar lliurement al voltant d'un punt de soport nomenat '''fulcre'''. …ecànica]] que s'aplica a un objecte, per a incrementar la seua velocitat o la distància recorreguda, en resposta a l'aplicació d'una força.
  6 kB (994 paraules) - 16:56 28 ago 2023
• Gottfried Leibniz
  | data_naix = [[1 de juliol]] de [[1646]] | lloc_naix = [[Leipzig]], [[Electorat de Saxonia]]
  3 kB (434 paraules) - 14:56 22 oct 2022
• Revolució científica
  …'[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''. …s seus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i prà
  3 kB (534 paraules) - 13:44 26 maig 2021
• Filosofia moderna
  …otestant]] fins als últims anys del [[sigle XX]]. Despuix de quinze sigles de filosofar sobre qüestions teològiques, es busca conéixer el món creat. …loc de ser el punt de partida la consideració del món varen escomençar per la consideració del coneiximent del món, que no és lo mateix.
  2 kB (407 paraules) - 18:24 5 jul 2024
• Universitat Jaume I
  [[Archiu:UJI (2).jpg|250px|miniaturadeimagen|Universitat Jaume I de Castelló]] L''''Universitat Jaume I''' de [[Castelló de la Plana|Castelló]], també coneguda per les sigles '''UJI''', és una univer
  4 kB (601 paraules) - 16:42 16 jun 2024
• Llongitut
  …NG|thumb|right|Un [[Ortoedre|paralelepípet rectangular]] mostrant els noms de les seues dimensions, llarc, [[ample]], i [[Altura (geometria)|alt o altura …|Esquema elemental de posicionamiento espacial, consistente en un '''marco de referencia''' respecto a un origen dado.]]
  12 kB (2036 paraules) - 13:01 28 ago 2023
• Mariano Grandía
  | data_mort = [[24 de juliol]] de [[1929]] …' ([[Vallcebre]], [[Barcelona]], [[1864]] - † [[Madrit]], [[24 de juliol]] de [[1929]]) fon un religiós, filòlec i escritor espanyol.
  3 kB (483 paraules) - 18:09 23 maig 2023

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).