Mariano Grandía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Mariano Grandía Soler
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Religiós, filòlec i escritor.
Naiximent: 1864
Lloc de naiximent: Vallcebre, Barcelona, Catalunys, Espanya
Defunció: 24 de juliol de 1929
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Mariano Grandía Soler o Marià Grandia i Soler (Vallcebre, Barcelona, 1864 - † Madrit, 24 de juliol de 1929) fon un religiós, filòlec i escritor espanyol.

Biografia[editar | editar còdic]

Mariano Grandía naixqué en l'any 1864 en la casa Cal Nai de Vallcebre. Era fill de Joan Grandia i Magdalena Soler. Tenia 11 germans, entre els quals figura el carliste Josep Grandia, conegut com el Nai.

Als dèu anys va marchar a Caserras per a seguir els estudis eclesiàstics i despuix va estudiar en el Seminari Diocesà de Solsona, a on fon ordenat sacerdot en l'any 1888, a l'edat de 23 anys. A partir d'esta data fins a l'any 1899 fon catedràtic d'eixe seminari. Va professar matèries molt diverses, com per eixemple llògica matemàtica, ètica, lliteratura, llengua grega, hebreu, química, física i història natural. Durant eixos anys va desenrollar, successivament, els càrrecs de director del Colege de Sant Carles i secretari de cambra i govern de la diòcesis de Solsona, sent bisbe Ramon Riu Cabanes.

Despuix estudià Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona, a on va obtindre la llicenciatura en l'any 1905. Es va traslladar a Madrit per a fer el doctorat en l'Universitat Central de Madrit, a on en 1907 va llegir la seua tesis "Monografia llingüística de Vallcebre". El govern espanyol li va otorgar una beca per a anar a Alemània a estudiar filologia hebrea, i aprofitant el viage estudià també àrap, siriac, etíope i assiri.

Els seus estudis varen versar especialment sobre etimologia de la llengua catalana. En abril de 1912, Grandia conseguix una càtedra de llatí en l'Institut General i Tècnic de Còrdova, càtedra que va desenrollar casi fins al final de la seua vida.

Va prendre part en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat en Barcelona. En eixe Congrés se li va nomenar vicepresident de la secció filològic-històrica.

Obra[editar | editar còdic]

Entre les seues obres filològiques destaquen dos: Gramàtica etimològica catalana (1901) i una Fonètica semitich-catalana (1903). Ademés, va colaborar en diferents publicacions catalanes, com Lo Pensament Català i La Renaixensa.

Cites[editar | editar còdic]

El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.
Valencia y su reino (Valéncia, 2004). Francesc Almela i Vives

Enllaços externs[editar | editar còdic]