Trigonometria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Triàngul en raons trigonomètriques

La trigonometria és una branca de la matemàtica, significat de la qual etimològicament és 'la medició dels triànguls'. Deriva dels termes grecs τριγωνο trigōno 'triángul' i μετρον metró 'mesura'.[1]

En térmes generals, la trigonometria és el estudi de les raons trigonomètriques: seno i cosecant, coseno i secant, tangent i cotangent. Intervié directa o indirectament en les demés branques de la matemática y s'aplica en tots aquells àmbits a on se requerixen mesures de precisió. La trigonometria s'aplica a atres branques de la geometria, com és el cas del estudi de les esferes en la geometria de l'espai.

Poseix numeroses aplicacions, entre les que s'encontren: las tècniques de triangulació, per eixemple, són usades en astronomia per a medir distàncies a estreles pròximes, en la medició de distàncies entre punts geogràfics, i en sistemes de navegació per satèlits.

Història

Plantilla:Ap

Tablilla babilònia Plimpton 322.

Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats *prehelénicas carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría.

Referències

Enllaços externs

Commons