Russafa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Russafa és un barri de la ciutat de Valencia pertanyent al districte d'Eixample sent un municipi independent fins a 1877. La seua població en 2009 era de 25.134 habitants, segons l'ajuntament de Valéncia.

Topònim

El topònim Ruzafa és una castellanisació de Russafa, a la seua volta derivat de l'àrap ( رصافة (Ruṣāfatu). En este idioma significa «jardí» i és un possible préstam del acadio rasapa, 'residència d'un governador'. Hi ha constància de fins a nou llocs denominats Ruṣāfa en el món àrap, entre les que destaquen les edificades en les rodalies de Basora, Bagdad i Damasc.

Història

L'orige de Russafa es troba en una finca de recreació construïda per Abd Allah al-Balansi en el sigle IX a uns 2 km de la ciutat de Valéncia, a imitació de la que edificara el seu pare, Abderramán I, en les proximitats de Còrdova. Dita finca va deure desaparéixer prou pronte, ya que els fills d'Al-Balansi no varen continuar residint en Valéncia, pero la zona ajardinada de la seua entorn es va conservar i va ser amprada com a lloc d'espargiment i parc públic, com testimonien els poetes al-Russafi, al-Saqundi, Ibn Amira o Ibn al-Abbar, entre uns atres. Al voltant de dits jardins es va originar una alquería, que és el núcleu del posterior poblat.

Pla de Russafa entre 1811 i 1883 superpost a l'actual pla ortogonal de l'Eixample de Valéncia, al que va influir notablement. El pla de Russafa va constituir una de les posicions claus per a la presa de Valéncia, com ho demostra el fet de que Álvar Fáñez acampara en els seus mesnades en ell, quan va acompanyar al destronat al-Qadir de Toledo cap a Valéncia en l'any 1085, o posteriorment les tropes de Jaime I en 1238, que varen sitiar la ciutat des d'este punt. Consta que en este lloc va residir el rei durant la campanya, i es va celebrar la capitulació de la ciutat entre Zayyan ibn Mardanish i Jaime I.

Despuix de la conquista cristiana els jardins varen ser transformats en terres de llabor, i les edificacions musulmanes transformades en alqueríes, ocupades pels conquistadors o els vassalls dels mateixos. La posterior eixamplada de la muralla de la ciutat de Valéncia, efectuat en el sigle XIV, va deixar extramurs a este núcleu rural, que no va perdre el seu caràcter agrícola pese a quedar convertit en arraval. En les proximitats de la porta de Russafa de la ciutat de Valéncia es va construir al voltant de 1860 la Plaça de Bous de Valéncia i cinc anys despuix de la seua terminació es va procedir al derrocament de les muralles, lo que supondria el desbordament de la ciutat en direcció sur.