Anar al contingut

Beaux Arts (arquitectura)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Palais Garnier és un dels emblemes de l'arquitectura de estil Beaux Arts denominat per Émile Zola com "l'opulent bastart de tots els estils".

L'Arquitectura de « Beaux Arts » fa referència a l'Estil Arquitectònic clàssic acadèmic, que va ser ensenyat en l'École dones Beaux Arts de París. Per lo tant, també li'l coneix àmpliament com a academicisme francés, per seguir les regles de dita Acadèmia.

L'estil "Beaux Arts" és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ». L'organisació baix l'Ancien Régime de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el Segon Imperi (1850-1870) i la Tercera República que va seguir.

L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura Beaux-Arts va continuar sense una renovació important fins a 1968[1].

Referències

  1. Robin Middleton, Editor. The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture. (London: Thames and Hudson, 1982).