Palau de l'Almirant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 20:05 19 abr 2017 per Valencian (Discussió | contribucions) (Valencian pàgina traslladada Palau de l'Almirall a Palau de l'Almirant: Forma recomanada RACV "Almirant". No es castellanisme.: http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirall)
Anar a la navegació Anar a la busca
Palau de l'Almirall

El Palau de l'Almirall, està situat en el carrer Palau nº 14 de la ciutat de Valéncia.   És un Palau migeval gòtic en importants remodelacions en el sigle XVIII. L'interior conserva molts elements originals, com el pati central en el pou i l'escala d'accés a la primera planta, que era la zona noble en la que destaca la galeria de finestres ogivals.

La portada és també allindada i està realisada per un gros marc molurat de pedra que deixa espai per a un escut heràldic en el que apareixen reflectits els blasons dels llinages de Palafox i Cardona.

Esta portada d'accés a un ample vestíbul de parets de pedra, trespolat en un treginat de voltonada de fusta sense tallar sobre permòdols de pedra. En el mur Este s'obri una porteta més  moderna d'arc conopial en un tram d'escala que dona accés a una zona de l'entrebaix en la que se conserven restants de treginats i portes antigues.

Els solars d'esta casa havien segut cedits als Almirall per la Corona d'Aragó posteriorment a la conquista de Valéncia per Jaume I. En esta casa vixqueren els comtes de Sinarques com descendents dels Almirall; més tart fon ocupada pels marquesos de Guadalest que encomanaren la reforma de la frontera i, finalment, pels marquesos d'Ariza als que se deu l'intervenció neogòtica del mur Este del pati.   En l’any 1985 fon adquirit per la Generalitat Valenciana per a usos administratius i durant l'última restauració de l'edifici per a seu de la Conselleria de Facenda se recuperà també un magnífic treginat gòtic decorat en motius heràldics.   Per l'estret carreró que s'obri a l'esquerra de la frontera s'accedix als Banys de l'Almirall, una construcció de principis del sigle XIV, actualment en accés independent, que seguix el model dels banys musulmans en tres sales: freda, templada i calent, delimitades per columnes i en un vestíbul d'accés.