Dolçaina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Dolçaina.png

La dolçaina'[1] o també coneguda com a chirimita,[2] charamita[3] i, dialectalment, donçaina[4] o gaita,[5] és un instrument tradicional de vent de llengüeta doble de la família de l'oboe. Va molt lligat a un atre instrument musical típicament valencià com és el tabalet.

Té forma cònica i uns 30 centímetros de llongitut. El qui toca la dolçaina és un dolçainer. En la classificació de Hornbostel-Sachs se troba en el grup 422.12, dels aeròfons de llengüeta doble i tubo cònic.

Atres tipos de dolçaines

També existixen instruments derivats de la dolçaina o pareguts en atres regions, com per eixemple la dolçaina castellana (que pot tindre claus), la dolçaina aragonesa, la bombarda (típica de la bretanya francesa), la gralla catalana, la gaita navarra...


Dolçaina aragonesa, dita dulzaina en castellà
Dolçaines castellanes: una sense claus i l'atra en claus.














Vore també

Vínculs externs