Bossa de Valéncia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Seu de la Bossa de Valéncia, Palau dels Boïl-Arenos, sigle XV.

La Bossa de Valéncia és una bossa de valors definida com mercat secundari oficial, destinat a la negociació en exclusiva de les accions i valors convertibles o que otorguen dret d'adquisició o subscripció.

Segons la Llei del Mercat de Valors (LMV), "Són mercats secundaris oficials de valors aquells que funcionen regularment, conforme a allò que s'ha previngut en esta Llei i en les seues normes de desplegament, i, en especial, pel que fa a les condicions d'accés, admissió a negociació, procediments operatius, informació i publicitat."

En la pràctica, els emissors de renda variable acodixen a la Bossa també com a mercat primari a on formalisar les seues ofertes de venda d'accions o ampliacions de capital. Aixina mateix, també es contracta en Bossa la renda fixa, tant deute públic com a privada.

Història

La primera bossa de valors en constituir-se en Espanya fon la de Madrit (1831), despuix es crearen les de Bilbao (1890), Barcelona (1915) i Valéncia (1980). La Bossa de Valéncia es constituí oficialment el 29 d'agost de 1980, sent la mes jove d'Espanya.

Abans de constituir-se en Bossa Oficial, era un "Bolsin" Oficial de Comerç. La conversió en Bossa Oficial fon una reivindicació històrica de la societat valenciana, que en 1980 es feu realitat. Els antecedents de la Bossa de Valéncia se remonten a 1283, quan es creà el Consulat del Mar, considerat l'antecedent en quant a mediació mercantil.

Seu

La seu de la Bossa de Valéncia està en el Palau dels Boïl d'Arenós, situat en el carrer Llibrers, 2 i 4 de Valéncia Ciutat, estant abans durant molts anys en el Carrer Pasqual i Genis 29. El Palau dels Boïl d'Arenós, també conegut com a la Casa del Senyor de Bétera, fon edificat en el sigle XV i dotat d'una nova frontera en el sigle XVIII.

Bibliografia

  • "Antecedentes Histórico-informativos en la creación de la Bolsa de Valencia", tesis doctoral de D. Augusto Cruañes, (1985).

Vore també

Enllaços externs