Empresa individual

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 13:37 26 maig 2021 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències')
Anar a la navegació Anar a la busca
Esta senzilla tenda pot ser un eixemple d'empresa individual, aixina com l'amo rep directament els guanys, si acumula deutes, deu respondre en el patrimoni si és necessari.
Venedor de cloches de dacsa.

L'Empresa individual, firma unipersonal o gremi *individualitico, és aquella empresa en la que el propietari és un sol individu, qui es beneficia dels guanys de l'activitat productiva de la seua empresa, pero també assumix les pèrdues ocasionades encara a costa del seu patrimoni. Açò es deu clarament a que es tracta d'un "únic" propietari en el sentit de que el propietari no té socis (associació).

El treballador autònom, treballador independent o empresari individual, és la persona física que realisa de forma habitual, personal i directa, una activitat econòmica a títul lucratiu, sense subjecció a contracte de treball, i encara que eventualment utilise el servici remunerat d'atres persones.

L'empresa individual ha de respondre front a tercers en tots els seus bens, és dir, en responsabilitat illimitada, o a soles fins a la suma de l'aportació per a la seua constitució, en el cas de les empreses individuals de responsabilitat llimitada o *EIRL. És la forma més senzilla d'establir un negoci i solen ser empreses menudes o #miniatura d'unes atres o de caràcter familiar.

Ventages

Les principals ventages d'una empresa individual és que són fàcils de marchar.

Desventages

Una empresa individual no és una empresa organisada, per lo que un únic comerciant provablement tindrà dificultats per a conseguir capital, ya que té que recuperar tots els fondos de l'empresa. El propietari de l'empresa té responsabilitat illimitada ya que és responsable dels deutes de l'empresa perque no té control sobre el negoci.

Una desventaja d'un propietari únic és que com un negoci té èxit, els riscs que acompanyen el negoci tendixen a créixer. Per a minimisar estos riscs, un sol propietari té l'opció de formar una corporació o societat mercantil, o, més recentment, una empresa individual de responsabilitat llimitada (també denominada "autònom de responsabilitat llimitada").

Regulació llegal

En Espanya la regulació principal és la Llei 20/2007, d'11 de juliol, del Estatut del Treball Autònom.[1] Un tipo especial es el trabajador autónomo económicamente dependiente (TRADE).[2].

En atres països com Veneçola, Colòmbia, etc. existix una figura laboral/llegal de característiques similars a l'espanyola, aixina en Cuba reben el nom de cuentapropia.

Vore també

Referències

  • GALINDO NEIRA, Luis Eduardo; BORJA GÁMEZ, Jaime Humberto. Economía y política 1. 2005 Editorial Santillana S.A. ISBN 958-24-0836-7

Referències al peu

  1. Ley 20/2007, de 11 de julio, del Estatuto del trabajo autónomo
  2. Se considera trabajador autónomo económicamente dependiente la persona física que realiza una actividad económica o profesional a título lucrativo y de forma habitual, personal, directa y predominante para un cliente del que percibe, al menos, el 75 por ciento de sus ingresos por rendimientos de trabajo y de actividades económicas o profesionales y en el que concurren las restantes condiciones establecidas en el artículo 11 de la Ley 20/2007, de 11 de julio, del Estatuto del Trabajo Autónomo.