Jacaranda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:57 3 dec 2022 per Jose2 (Discussió | contribucions) (→‎Enllaços externs)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Jacaranda

La Jacaranda és un gènero d'unes 50 espècies acceptades, de les 120 descrites,2​ d'arbres i arbusts de la família de les bignoniáceas, típics de l'Amèrica intertropical i subtropical. Es coneix com jacarandá, gualanday o tarco.

Taxonomia[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Antoine Laurent de Jussieu i publicat en Genera Plantarum, p. 138, 1789.​ L'espècie tipo és: Jacaranda caerulea (L.) J.St.-Hil., 1805; descrit originalment per Carlos Linneo com Bignonia caerulea i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 625, 1753.

Etimologia[editar | editar còdic]

Jacaranda: nom genèric que deriva de la veu guaraní: hyakuã, que té perfum o oulor, o siga "fragant".

Descripció[editar | editar còdic]

Moltes espècies poden alcançar des dels 2 als 30 metros d'altura, dels quals el tronc representa uns dos terços. Est aplega als 70 cm de diàmetro, de forma recta i estilisada. La copa és poc densa i s'assembla a un con invertit. En la seua espècie Jacaranda mimosifolia és caducifoli en clima templat en aplegar la primavera, com atres espècies tropicals.

Els seus fulls són oposts, compostes, en folíols pinnatisectos en moltes de les espècies, pinnades, bipinnades o simples en algunes poques espècies. Florix dos voltes per any, en primavera (abril en l'hemisferi nort) i autumne (fi d'agost en l'hemisferi nort), produint inflorescències racimoses de flors de color blau violeta i forma tubular en algunes espècies, com la famosa Jacaranda mimosifolia, pero varia el seu color, cap al rosat en algunes, i al blanc en unes poques. Les flors, d'un color blau violeta, permaneixen llargamente en l'arbre. El frut és una càpsula plana, d'uns 5 a 7 cm de diàmetro, en llavors alades.

Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]

Diferents tipos de Jacarandes:

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Burger, W.C. & A.H. Gentry. 2000. Family 194. Bignoniaceae. In: W. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 41: 77–161
  • Forzza, R. C. 2010. Lista de especies Flora do Brasil. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Río de Janeiro
  • Gentry, A. H. 1982. Bignoniaceae. Fl. Veracruz
  • Gentry, A.H. 1992. Bignoniaceae–Part II (Tribe Tecomeae). Fl. Neotrop
  • Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín
  • Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118
  • Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi
  • Standley, P. C. & L. O. Williams. 1974. Bignoniaceae. In Standley, P.C., Williams, L.O. & Gibson, D.N. (Eds), Flora o f Guatemala - Part X, Number 3. Fieldiana, Bot. 24(10/3): 153–232.
  • Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 8

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons