Tzitzimimeh

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:11 27 feb 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'de mitología nàhuatl. México:' a 'de mitología náhuatl. México:')
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació d'una tzitzimimeh

Les tzitzimimeh (del nàhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del nàhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la mitologia asteca. En l'época virreinal solien ser cridades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes.​ Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.

Se'ls considera també estreles femenines que intentar impedir que el Sol naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els eclipses. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.

En la mitologia nahua de la Huasteca, les tzitzimimeh habiten una de les capes del Mictlan, el Tzitzimitlah, a on es troben les entitats que causen esglais.​ Tenantzitzímitl, mare de lacatecólotl i Ehécatl, va ser nomenada la cap de les tzitzimimeh per estes mateixes criatures. En morir va ser enterrada en el Cipactlah, i es diu que del cadàver de Tenantzitzímitl varen sorgir les plantes venenoses i els animals que fan mal.​

D'elles es creïa que vindrien per a viure despuix del fi del món, aixina com que penjaven de nit sobre les creus de camins esperant a algun humà. La més important és Itzpapálotl. Una atra d'elles va ser la yaya de Mayáhuel que va participar en el mit de la creació del Maguey.

Referències

  • Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
  • Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. ISBN 968-35-0093-5
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia

  • González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
  • Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Peniche Barrera, Roldán (1987) Bestiario mexicano. México: Panorama
  • Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
  • Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
  • Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.

Enllaços externs

Commons