Valencià catalanisat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Catlencià és la denominació de la llengua barreja de valencià i català que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (coleges, universitats, etc) del Regne de Valéncia, aixina com en els cursos oficials impartits per la JQCV. Esta llengua artificial naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.

El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del País Valencià". Atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" es "catlencià", que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).

Normativisat per l'AVL, baix la tutela de l'IEC, porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el Regne de Valéncia més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.


Característiques

Al no ser ni valencià, ni català, sinó que aquesta llengua ens l'hem inventat nosaltres, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara a la gent i és que la veritat, és una merda, moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula inventada o la permesa. Ni els mateixos mestres de Blavencià s'aclareixen l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament perquè veuen que el catalanoparlant no entén le que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el catalanoparlant no assimila el vocabulari blavero que gasten en valenciafreedom i seguix utilitzant el parlar autènticament valencià, del de tota la vida, el d'Ausias March i el d'Estellés, el que es parla ací, a Catalunya i a les balears.

Algunes de les senyes més típiques del blaver són:

  • Nosaltres en lloc de "noâtros"/"moâtros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
  • Aquesta en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aquesta.)
  • Apropar paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "arrimar... xD".
  • Aleshores en substitució del clàssic llavors o del "äntónses" (que al seu temps és un castellanisme).
  • Doncs que vol dir "puses" o "puja", cal dir que Doncs és una paraula que sempre s'ha sentit en el valencià.

Atres senyes

Les persones que utilisen el "valencià normalitzat" solen ser o d'orige castellaparlant, o pancatalanistes que intenten eliminar els caràcters pròpies de la llengua valenciana.

Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"