Jerónimo Vich Valterra
Jerónimo Vich Valterra (Valéncia, 1459 - 1535), conegut com l'embaixador Vich, fon un aristócrata i diplomàtic [[Regne de Valéncia|valencià).
Biografia
Jerónimo Vich, senyor de les baronia de Llaurí, Beniomer, Beniboquer i Matada, fon fill primogènit de Luis Vich de Corbera, Mestre Racional del rei d'Aragó, i de Damiata de Valterra.
Els Vich, representants d'una noblea moderna, alluntada d'arquetips medievals, eren servidors de l'Estat. Eixercitaven càrrecs governamentals, diplomàtics i militars. En este context, Jerónimo Vich fon designat per la Corona embaixador en Roma des de 1507 fins a 1521, primer de Ferrando el Catòlic i despuix de l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemània. Acompanyà a Itàlia a Ferrando el Catòlic en la primera década del sigle XV. Aplegà a Roma en 1507 i representà a Espanya durant els pontificats de Juli II i Lleó X, sent testic dels importants acontenyiments històrics i artístics de la renaixença italiana. A la seua tornada a Valéncia en 1521, va manar construir un palau, al més pur estil del Cinquecento. Jerónimo Vich jugà a partir d'eixe moment un paper determinant en l'introducció del gust renaixentiste en la Valéncia de començos del sigle XVI, contribuint, junt al creiximent econòmic i demogràfic de la ciutat i el desenroll artístic i lliterari, a convertir-la en una de les principals capitals culturals i de difusió de la Renaixença. Estava casat en Violant Ferrer.
Mecenage
Jerónimo Vich mostrà, a lo llarc de la seua vida, gran interés per les arts. Reuní una important biblioteca i colecció de pintures, donades majoritàriament al Monasteri de la Murta, en Alzira, del qual estava molt vinculada la seua dinastia. També finançà l'Iglésia del monasteri, que havia impulsat el seu germà, el cardenal Guillén Ramón Vich Valterra, i la va convertir en panteó exclusiu de la família. Jerónimo també va dotar la capella familiar en una Verónica, i un retaule d'alabastre representant el Batisme que feu dur d'Itàlia. Trobant-se en Roma, encarregà a Sebastiano del Piombo en 1516 un tríptic del que subsistixen dos pintures: Llamentació sobre el cadàver de Crist (Museu de l'Ermitage, Sant Petersburgo) i el Descens de Crist al Llim (Museu Nacional del Prado). La tercera obra es dona per perduda, pero del tríptic complet es coneix una còpia de Francesc Ribalta conservada en Olomouc (República Checa) aixina com per dos pintures del Museu de Belles Arts de Valéncia, còpies dels dos laterals que no es troben expostes al públic, encara que la còpia de la pintura perduda fon cedida per a l'Exposició Michelangelo & Sebastiano que tingué lloc en la National Gallery de Londres en 2017, acompanyant les dos pintures originals del Prado i l'Ermitage.
També adquirí Vich un Crist en la creu a costeres igualment de Piombo, i ho va vincular al patrimoni familiar. No obstant, el seu besnet Diego Vich, va entregar este llenç a Felip IV en pagament de certes deutes. Destinat a la sacristia del Monasteri de l'Escorial, va permanéixer allí fins al seu ingrés en el Museu Nacional del Prado en 1839.
A la seua tornada d'Itàlia, encarregà el seu nou palau en Valéncia, acabat en 1527, que fon dotat de la bellea renaixentista que havia conegut en Itàlia. En ell destacava el pati, en elegants columnes clàssiques, capitells, arcs, rebancs i frontons. Estava construït en marbre blanc de Carrara, en huit columnes en capitells d'estil corinti de fina llaura, sent triples les columnes situades en cada u dels quatre ànguls del pati. El palau fon derribat del seu lloc d'orige (en l'actual carrer de l'Embaixador Vich) en 1859, salvant-se les peces de marbre del pati, que varen ser desmontades. La Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de Valéncia, custodià estos elements que s'havien pogut salvar del derrocament fins a 2007, en les instalacions del qual es va tornar a montar el pati tornant-li el seu esplendor i colorit. En este motiu el Museu Sant Pio V celebrà una exposició de pintures relacionades en la família Vich.