Bequeruda
La bequeruda (Derivat de bec), en castellà, chocha perdiz o becada, segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una au aquàtica de la família de les escolopàcides (Scolopax rusticola) de l'espécie Capella gallinago, de bec molt llarc, recte i prim. És de la grandària d'una perdiu, en plomes superiors rogenques i les inferiors groguenques.
Descripció
És de tamany mig, oscilant la seua llongitut entre els 30 i els 36 cm, i el pes entre els 300 i els 350 g. Presenta un bec fi i llarc, en el que captura les seues preses. El seu plomall, gràcies ad ell, es camufla perfectament en el mig, és d'un to terrós rojós molt críptic, i està tacat de tons terrosos, ocres i negres.
Reproducció
Posa els nius sobre el sol, entre albarzers, falagueres o xares, al peu dels arbres. No és recomanable buscar els seus nius, puix si se senten pertorbades ans que els nius estiguen totalment covats, els abandonaran immediatament.
Distribució i hàbitat
S'estén des de les Açores i Canàries fins a les costes del Pacífic, en climes templats i boreals d'Europa i Àsia. Hiverna en la conca mediterrànea i atres països com Iran, Afganistan, Tailàndia, Laos, Vietnam, Birmània, extrems nort i sur de l'Índia, i el surest de la China.
Habita en els boscs, tant frondosos com de coníferes, a on passa el dia amagada. Quan està en pas o d'hivernada baixa fins a les carrasques, deveses, i zones de mont baix.
Comportament
D'hàbits estrictament crepusculars, al fer-se de nit, ix a alimentar-se als chapulls, principalment de cucs que captura afonant el seu llarc i fi bec en la terra, pero també menja insectes, miriàpodes, menudes bavoses i caragols.
Gastronomia
En Espanya es consumix durant els mesos d'autumne. Competix en apreci en el faisà.
