Infrafinançació autonòmica valenciana
La infrafinançació autonòmica valenciana és el dèficit estructural de recursos que rep la Comunitat Valenciana a través del Sistema de Finançació Autonòmica (SFA), en comparació a les seues necessitats reals per població i competències. Es considera una causa central de l'elevat endeutament i la tensió financera de la Generalitat Valenciana.
Descripció del problema
El dèficit s'origina en un repartiment de recursos que no té en conte la renda per càpita ni la pressió fiscal efectiva, deixant a la Comunitat Valenciana en recursos per baix de la mija nacional. Estudis d'organismes com IVIE, Fedea o la Sindicatura de Comptes quantifiquen històricament esta brecha entre un 7 % i un 10 % menys per habitant ajustat.[1]
Segons senyes actualisades, cada valencià va rebre en 2022 uns 3 089 € per habitant del SFA, casi 300 € menys que la mija espanyola (3 365 €), i fins a 865 € menys que en comunitats com La Rioja. Esta diferència, acumulada des de 2002, suma un desfasament financer de més de 20 400 millons € sol respecte a la mija.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>
Per un atre costat, l'organisme també calcula que entre 2012 i 2020, la Comunitat va rebre 62 500 millons € en finançació extraordinària (principalment FLA i préstams estatals), dels quals encara quedaven pendents per tornar al voltant de 42 000 millons €, en un cost en interessos que va ascendir a més de 2 400 millons €, segons Fedea.[2]
Impactes econòmics i socials
La consellera de Facenda, Ruth Merino, i representants del Ivie i la patronal (CEV) han subrallat que esta falta crònica de finançació, combinada en els elevats costs financers, llimita greument la capacitat de la Generalitat per a recolzar al teixit productiu i desenrollar polítiques públiques no essencials. Aproximadament el 93 % dels recursos autonòmics es destina a servicis bàsics (sanitat, educació i dependència), deixant escàs marge per a atres inversions.[3]
Ademés, la falta de finançació estructural ha obligat a recórrer al Fondo de Liquidea Autonòmic (FLA), un mecanisme el deute del qual produïx interessos elevats i compromet encara més els contes regionals.
Reclamacions institucionals i context polític
En 2025, la Confederació Empresarial (CEV), sindicats i atres actors socials califiquen a la Comunitat Valenciana com l'autonomia pijor finançada d'Espanya, rebent fins a un 9 % menys per habitant ajustat respecte a la mija, lo que causa un esforç fiscal brutal per a mantindre els servicis públics.[4][5]
El govern valencià, liderat per Carlos Mazón, ha emfatisat que la falta d'activació del FLA extraordinari en 2025 va provocar la solicitut de préstams bancaris per 1 816 millons € per a cobrir els pagaments a proveïdors, la qual cosa atribuïx a la infrafinançació crònica del sistema autonòmic.[6]
L'urgència d'una reforma integral del model de finançació es planteja en fòrums multilaterals com el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), exigint criteris tècnics i equitatius en la redistribució de recursos entre comunitats.
Referències
- ↑ Cada valenciano recibe 1.000 euros menos que un cántabro del sistema de financiación
- ↑ La infrafinanciación le cuesta 2.500 millones a la Comunitat Valenciana en intereses al Estado
- ↑ Consell, Ivie y CEV advierten que la infrafinanciación y la deuda dificultan el apoyo al tejido productivo
- ↑ La infrafinanciación dispara la deuda y ahoga las finanzas valencianas
- ↑ La CEV urge a despolitizar el debate sobre financiación autonómica para avanzar hacia una reforma que sea justa
- ↑ El Consell de Mazón consigue la autorización del Gobierno para endeudarse en 1.816 millones y pagar a proveedores
| ||||||||||||||||||||||
