Bec

El bec (del cèltic beccus, mat. sign.), en castellà pico, és la part del cap dels aucells a on se troba la boca i que està composta de dos peces còrnees, una superior i una atra inferior, generalment acabat en punta i que els ajuda a prendre els aliments.

Becs en el llibre "Ornithologiae" (1745) de Pierre Barrère.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), tambe dona uns atres significats per a la paraula "bec":

• Part exterior d'una cosa, generalment estreta o prima, que recorda el bec d'un pardal.
• Part d'un picher o atifell paregut que alberga líquits i que servix per a abocar el contengut; broc.

Dits valencians

• No obrir el bec, loc. No dir ni pruna, no dir res, no parlar.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bec.
• «Bec». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).