Sandàlia
Una sandàlia, en castellà sandalia (Del llatí sandalĭa, plr. de sandalĭum, mat. sign.), segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), és un calcer que consta d'una sola que s'adherix al peu en cordons o correges.
La sandàlia és un tipo de calcer, conegut des de l'antiguetat, que consistix en una sola resistent nugada al peu per mig de cordes, cintes o bandes de material llauger, quedant els dits i atres parts del peu al descobert. En distints països i regions s'utilisen tipos de sandàlies molt diferents sobre materials, calitats, tècniques o traçat de les subjeccions. La paraula sandàlia pot referir-se a un ampli ranc de variants, des d'un sofisticat calcer femení de tacó alt fins a una changleta.
Es creu que el concepte de la sandàlia en sola d'espart o materials similars va sorgir en el Mediterràneu, possiblement en Egipte o entre els romans i íbers, com una forma de protegir els peus de la calor i el terreny.
EspardenyaEditar
L'espardenya o sandàlia valenciana és un calcer tradicional valencià en raïls en el Mediterràneu i una llarga història d'us en la regió. El seu orige es remonta a l'antiguetat, en possibles influències egipcíaques i romanes, i es va desenrollar en la Península Ibèrica, a on el clima càlit va favorir la seua adopció. Originalment, l'espardenya era un calcer rústic, elaborat en espart per a la sola i lona per a la part superior, i era utilisat principalment per llauradors i agricultors. En el temps, es va refinar i es diversificà, incorporant nous materials i dissenys, pero mantenint la seua essència com un calcer fresc i cómodo per a climes càlits.
HistòriaEditar
Este tipo de calcer es coneix des del periodo Neolític, a pesar de que el seu orige etimològic siga posterior.
Les sandàlies egipcíaques solien tindre la punta alçada i regrés cap al dit. Algunes sandàlies síries tan sol constaven d'un resguart per al taló i els costats del peu, que es nugava sobre est per mig de correges i que no tenia sola per a la part davantera del peu. Els romans no solament usaven sandàlies, sino que, segons es creu, també duyen sabates paregudes a les actuals. L'aristocràcia i la família real dels assiris, romans i d'atres pobles calçaven sandàlies més completes o be sabates semblades a botes. En Egipte alguns beduïns de la zona del mont Sinaí utilisen sandàlies fetes en diverses espècies d'animal marí paregut a la foca.
