Òpera
L'òpera és un drama totalment o parcialment musicat que s'escenifica cantant en acompanyament orquestal, i en els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari, etc...).
A sovint va precedida d'una introducció instrumental o obertura. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada), que definia els primers espectàculs lírics al final del sigle XVI i començament del XVII.
En els casos en qué la música pot ser omesa sense alterar totalment la naturalea de la peça, esta es converteix en una obra en música incidental.
HistòriaEditar
L'òpera és un gènero de música teatral caracterisada per una acció escènica en acompanyament instrumental. Estes representacions es porten a terme en teatres d'òpera, acompanyats per una orquesta o una agrupació musical menor.
Sorgí com una iniciativa d'un círcul d'erudits conegut com la Camerata Florentina a finals del sigle XVI, per a musicalisar texts dramàtics, basant-se en el teatre grec antic.
Es destaca la presentació de les primeres obres com La Dafne (1597) i Eurídice (1600). Posteriorment, l'evolució de l'òpera es va inclinar cap a diverses corrents musicals: entre el sigle XVII i la primera mitat del sigle XVIII es va destacar el periodo Barroc, caracterisat per métodos compositius i vocals, aixina com la producció teatral i escenogràfica.
Despuix sorgí el Classicisme en la segona mitat del sigle XVIII, caracterisat per l'harmonia de les composicions musicals en figures com Mozart i Beethoven. Ya per al sigle XIX el Romanticisme es va caracterisar per l'individualitat dels compositors, en diverses variants musicals.
Òperes més famoses del mónEditar
- Madame Buterfly (Giacomo Puccini)
- La Boheme (Giacomo Puccini)
- Carmen (Georges Bizet)
- Tristan i Isolda (Richard Wagner)
- Aida (Giuseppe Verdi)
- La Traviata (Giuseppe Verdi)
- La Cenerentola (Gioachino Rossini)
- El Barber de Sevilla (Gioachino Rossini)
- La Flauta Màgica (Wolfgang Amadeus Mozart)
