Mecrochris
Mecrochris o també Sanakht fon un faraó de la dinastia III de l'Antic Egipte. Considerat inicialment com el fundador i identificat com el Nebka (Khaba) d'algunes llistes, això fon posat en qüestió i, actualment, Nabib Swelim, el principal historiador de la dinastia III, el coloca com a faraó diferent, que hauria estat omès en les tres llistes (Torí, Saqqara i Abidos) i seria el Mecrochris de Manethó.
No es coneix res del seu regnat. Manethó li dona 17 anys, quantitat que recull Swelim com a probable, pero és possible que foren uns deu anys menys.
S'ha trobat el seu nom en la mastaba K2 de Bet Khallaf, prop d'Abidos, i alguna estructura al recinte de la piràmide esglaonada podria ser-li atribuïda. Això faria pensar que no va regnar més de mija dotzena d'anys. En la mastaba K1, s'han trobat sagells i inscripcions del rei. Durant la dinastia III, s'utilitzaven els sereks (sagell generalment del nom d'Horus) i els seshen (cartuchos en el nom Netsu-biti) no seran utilisats fins a Huni, Snofru i Khufu, pero hi ha eixemples de cartuchos anteriors.
S'han trobat dos sagells al nort-oest del complex funerari de Djoser en Saqqara. Un sagell s'ha trobat per arqueòlecs alemanys en Elefantina, que nomena el sagellador (natural del Baix Egipte) Per-Nesut, de l'Horus Senaksht.
També n'hi ha dos gravats en pedra en el Sinaí i Wadi Maghara, a on explica que hi havia activitat minera (turqueses) baix el seu regnat.
Una tomba de la dinastia IV en Saqqara pertanyia a un oficial que, en la seua biografia, diu que ha treballat per al cult del rei difunt Sanakht i que la seua memòria era venerada en una capella de la zona despuix de la seua mort.
La tomba de Sanakht no s'ha trobat en seguritat, pero sembla que la mastaba K2 de Bet Khallaf és el lloc més probable. Manethó va indicar que el faraó era molt alt, i el propietari de la tomba mesurava més d'1,90 (25 cm més de la mitjana en l'época, segons les demés tombes). En l'autòpsia, es va detectar un síndrome en un creixement adicional del cos, que venia marcat per l'extensió de l'os. Djoser també fon alt i pesat, pero no tant. Generalment, es pensa que Sanakht fon el germà major de Djoser.
Vore també
Referències
- Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
- de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
- Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
Bibliografia
- Ancient Egyptian literature: a book of readings (en anglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
- Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
- Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
- Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
- Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
- Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
- Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
- Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3