Choriç

Aspecte al tall del choriç de Lleó

Choriç fresc.

El choriç és una espècie de llonganiça curada (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del porc picada i adobada en espècies, sent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres embotits, i també és lo que li dona el seu color característic. La pell d'esta classe d'embotit pot ser el budell prim de porc. En Espanya, per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessàriament pebre roig i all; açò el diferencia del choriç d'atres països.

Més conegudes fòra d'Europa són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En Uruguai i Argentina alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguai i Paraguai, i despuix també en Bolívia, Chile, Perú, el choriç parriller se menja en forma de choripà.

Referències

• Luján, Nestor. (1994), “Como piñones mondados, Cuento de Cuentos de Gastronomía”, Ed. Folio, Barcelona
• Luján, Nestor. (1995), “El ritual del aperitivo”, Ed. Folio, Barcelona

Bibliografia

• Fabricación de embutidos: Principios y práctica, Effiong Essien, Acribia Editorial, ISBN 8420010545
• Tratado de charcutería artesanal, Marcel Cottenceau et al., 2 volúmenes