Torró

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Torró bla, de Xixona
Torró dur, d'Alacant

El torró, tarró o terró (de terra, pel paregut en un tarroç)[1] és una massa dolça obtinguda per la cocció de mel (o sucres) a la que s'incorpora armeles pelades i pa torrat. A dita massa se li pot afegir, o no, clara d'ou per a que emulsione. Dita pasta és posteriorment amassada i tradicionalment se li dona forma final de tauleta rectangular o torta.

El terme torró es referix concrètament a la reposteria tradicional de Xixona (L'Alacantí) i es presenta en una varietat denominada torró d'Alacant en les armeles a la vista, i el torró de Xixona que presenta les armeles mòltes i és d'apariència pastosa. Abdós varietats formen part de la gastronomia nadalenca valenciana.

En les comarques castellonenques hi han poblacions que també tenen fama de fabricar i elaborar bons tarrons, com: Atzeneta del Maestrat, Benlloch, Cabanes i Catí.

També es denomina tarró en les comarques castellonenques i terró en les terres alacantines i en el llenguage antic. En les comarques centrals valencianes la seua denominació més comú és torró, que també és la forma recomanada per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Atres tradicions nadalenques són:

12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any Adorns nadalencs Arbre de Nadal Belem Casca
Corona d'Advent Cap d'any Dia de Nadal Estrela de Nadal Estrenes i Cistella de Nadal
Flor de Pasqua Loteria de Nadal Massapà Missa del Gall Nadalenques
Papa Noel Pinyates Posades Reixos Macs Sants Inocents
Targetes de Nadal Tió o Tronc de Nadal Tortell de Reixos Visc i Agrévol

Refranys valencians

És molt popular el refrany que diu:

  • En diners, torrons.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons