Torre de Babel
La torre de Babel fon, segons la Bíblia, un gran proyecte que emprengueren els humans despuix del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical en Babel.
_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg){kind=link}
Estos humans eren, els descendents de Noé i representaven la humanitat parlant una única llengua. Com el cor dels humans era desobedient i malvat en lloc d'adorar a Deu es preocupaven només d'ells mateixos, Deu va decidir frustrar este proyecte. Va multiplicar la cantitat de llengües per a que aixina no es pogueren comprendre entre ells i, per tant, tindre que parar la construcció de la ciutat. La humanitat, despuix d'això, va tindre que dispersar-se arreu del món.
Esta història es fa servir per a explicar l'existència de les llengües i de les ètnies, el perill de voler-se igualar a Deu, aixina com la necessitat de parlar-se, de comprendre's, per tal de realisar grans proyectes.
Això no obstant, també es pot vore simplement com una tentativa dels humans de donar alguna explicació a l'existència d'ètnies i de llengües.
Referències
editar- Kramer, Samuel Noah (1968). «The 'Babel of Tongues': A Sumerian Version». Journal of the American Oriental Society 88 (1). pp. 108-111
- Martínez Jiménez, José Antonio; Muñoz Marquina, Francisco; Sarrión Mora, Miguel Ángel (2011). «Lenguaje y comunicación». Lengua Castellana y Literatura (Akal edición). Madrid: Akal Sociedad Anónima. p. 123. ISBN 9788446033677
Bibliografia
editar- Edwards, I. E. S. (2003). «Capítulo V». Las pirámides de Egipto. Barcelona: Grupo Planeta (GBS). p. 168. ISBN 9788484324546
- Fenollós, Juan Luis Montero (2008). «La torre de Babel, Heródoto y los primeros viajeros europeos por tierras mesopotámicas». Historiae (Universidade da Coruña) (5): 45. ISSN 1697-5456
- Parrot, André (1953). La tour de Babel. Cahiers d’Archéologie biblique (2). Neuchâtel: Delachaux & Niestlé. p. 13. ISSN 0575-0474