Paul Hindemith

Paul Hindemith (16 de novembre de 1895 – 28 de decembre de 1963) fon un compositor, teòric musical, professor, violista i director d'orquesta germà-nortamericana. Fundà el Quartet Amar en 1921, en el que realisà numeroses gires per Europa. Com a compositor, es convertí en un important defensor de l'estil de la Neue Sachlichkeit (Nova Objectivitat) en la década de 1920, en composicions com Kammermusik, que incloïen obres en la viola i la viola d’amore com a instruments solistes en un esperit neobachià. Entre les seues atres composicions destacades es troben el cicle de cançons Das Marienleben (1923), el oratori Das Unaufhörliche (1931), Der Schwanendreher per a viola i orquesta (1935), l'òpera Mathis der Maler (1938), la simfonia Mathis der Maler (1934), la Symphonic Metamorphosis of Themes by Carl Maria von Weber (1943) i el oratorio When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd (1946), un rèquiem basat en el poema de Walt Whitman. Hindemith i la seua esposa emigraren a Suïssa i a Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial, despuix de l'agravament de les seues dificultats en el règim nazi alemà. En els seus últims anys, dirigí i gravà gran part de la seua pròpia música.

La majoria de les composicions de Hindemith estan sustentades per un to fonamental i utilisen formes musicals, aixina com contrapunt i cadència, pròpies de les tradicions barroca i clàssica. El seu llenguage harmònic és més modern, amprant lliurement les dotze notes de l'escala cromàtica dins del seu marc tonal, tal com es detalla en el seu tractat en tres volums, The Craft of Musical Composition.

Gravacions

Hindemith fon un compositor prolífic. Dirigí part de la seua pròpia música en una série de gravacions per a EMI en l'Orquesta Philharmonia i per a Deutsche Grammophon en l'Orquesta Filharmònica de Berlín, que han segut remasterisades digitalment i publicades en CD. El Concert per a violí també fon gravat per Decca/London, en el propi compositor dirigint a l'Orquesta Simfònica de Londres i en David Oistrakh com a solista. Everest Records publicà una gravació en LP del When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd de Hindemith posterior a la guerra («Un rèquiem per a aquells a els qui amem»), dirigida per Hindemith. En 1963 es realisà per a Columbia Records una gravació en estéreo de Hindemith dirigint el rèquiem en l'Orquesta Filharmònica de Nova York, ab Louise Parker i George London com a solistes, que posteriorment fon publicada en CD. També va aparéixer en televisió com a director invitat de l'Orquesta Simfònica de Chicago en la série de difusió nacional Music from Chicago; les interpretacions han segut publicades en vídeo domèstic per VAI. Una colecció completa de la música orquestal de Hindemith fon gravada per orquestes alemanes i australianes, totes baix la direcció de Werner Andreas Albert i publicades pel sagell CPO.

Hindemith i George Balanchine

George Balanchine encarregà a Hindemith una peça per a piano i corda, aparentment a lo manco en part per a que el propi Balanchine (un pianiste competent) l'interpretara durant reunions musicals en amics. És possible que Hindemith basara part del material en música que havia compost per a un proyecte abandonat en el coreógraf Léonid Massine. La música fon estrenada públicament en Boston en 1944, en Lukas Foss com a solista. En 1946, el ballet de Balanchine sobre esta partitura s'estrenà com a part del programa inaugural de la Ballet Society; inicialment, el ballet es presentà en elaborats trages, pero des de 1951 s'interpreta en roba d'ensaig.

En 1978, el New York City Ballet estrenà Kammermusik n.º 2, un ballet de Balanchine basat en la segona obra de la série Kammermusik de Hindemith de la década de 1920.

Hindemithon Festival

Des de 2003 fins a a lo manco 2017 s'ha celebrat un festival anual de la música de Hindemith en la William Paterson University de Wayne, Nova Jersey. En ell participen estudiants, personal docent i músics professionals que interpreten una àmplia varietat d'obres de Hindemith.