Toxostoma longirostre
El cuitlacoche piquilargo (Toxostoma longirostre),[1] també conegut com cuitlacoche pico llarc,[2][3] és una espècie d'au paseriforme de la família Mimidae. Es distribuïx en el sur de Texas i el noreste de Mèxic.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Hi ha dos subespecies reconegudes, T. l. longirostre, rojós lluent en la part superior, des del surest de Sant Luis Potosí i el nort de Veracruz al sur, i T. l. senetti, més gris per damunt, des del nort de Veracruz.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]
El cuitlacoche piquilargo és prim i de coa llarga, en un promig de 26,5 a 29 cm de llongitut[4] i al voltant de 70 g de pes.[5] Els adults són de color marró en la part superior en una tenyida rojosa més lluenta en la grupa i la coa, és de color blanquecino en la part inferior en una ralla negra en cada costat de la gola i ralles negres sobre el pit i la pancha. Té dos barres pàlides en les ales. El cap és de color grisáceo, especialment en la cara. El pico és negre, prou llarc i llaugerament curvat cap a avall, els ulls són de color taronja a groc.[4][5]
Distribució
[editar | editar còdic]Es distribuïx des del sur Texas a través de Tamaulipas i l'est de Coahuila a lo llarc de l'alvertent atlàntic de Mèxic al centre de Veracruz. Es presenta en llocs en arbustos o xaraés de tot tipo.[4]
Comportament
[editar | editar còdic]Per lo general permaneix amagat o prop del sol, encara que pot cantar des de perches visibles.[4] S'alimenta sobretot d'insectes i frutes,[4] busca insectes en el sol donant tornades energèticament als fulls i atres rebujos.[5]
Reproducció
[editar | editar còdic]El niu, en forma de bol voluminós, és colocat en #vegetació espesses a baixa o mija altura, fet de materials tals com a branques i herbes. La femella posa entre 2 i 5 ous de color blanc azulado en taques de color marró rojós i gris[4] o blanc verdoso en diminutes taques marrons.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el 16 de setembre de 2014.
- ↑ . conabio.gob.mx. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 16 de setembre de 2014.
- ↑ . avibase. Consultat el 16 de setembre de 2014.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Howell, Steve N. G. (1995). A Guide to the Birds of Mexico and Northern Central America, Oxford University Press, pp. 600. ISBN 0-19-854012-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Sibley, David Allen (2000). The Sibley Guide to Birds, Alfred Knopf, p. 412. ISBN 0-679-45122-6.
- ↑ . All About Birds. The Cornell Lab of Ornithology. Consultat el 5 d'abril de 2007.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Toxostoma longirostre.
Erro al crear miniatura: Toxostoma longirostre en Wikispecies.
- [enllaç trencat]
- . The Birds of North America Online. The Cornell Lab of Ornithology and the American Ornithologists' Union. Consultat el 5 d'abril de 2007. Subscription required.
- . World Birding Center. Consultat el 5 d'abril de 2007. Includes sound recording and Texas range map.