Automolus infuscatus

El ticotico oliváceo^[1] (Automolus infuscatus), també denominat hojarasquero gorgiblanco (en Colòmbia), rascahojas dorsioliva (en Equador), full-rasquero d'esquena olivera (en Perú), tico-tico gorra oliva (en Veneçola) o trepamusgo olivera,^[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae, pertanyent al gènero Automolus. És nativa de la conca amazónica i del escut guayanés en Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx des del surest de Colòmbia cap a l'est, pel sur i est de Veneçola, Guyana, Surinam i Guayana francesa, i cap al sur per l'est d'Equador, este de Perú, la Amazònia brasileña (llevat en la zona suroriental, en la qual es troba el ticotico de Pará (Automolus paraensis), fins a l'extrem noroest de Bolívia.^[3]

Esta espècie és considerada prou comuna en la seua hàbitat natural, el sotobosque de selves humides, principalment de terra ferma, fins als 700 m d'altitut.^[4]

↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 27 de març de 2019. P. 106.
↑ . Avibase. Consultat el 27 de març de 2019.
↑ . Handbook of the Birds of the World – Alive. Consultat el 27 de març de 2019.
↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Automolus infuscatus, p. 309, làmina 13(2)»

[sèu-1] Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 27 de març de 2019. P. 106.

[AB-2] . Avibase. Consultat el 27 de març de 2019.

[hbw-3] . Handbook of the Birds of the World – Alive. Consultat el 27 de març de 2019.

[RR-4] (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Automolus infuscatus, p. 309, làmina 13(2)»

[1]

[2]

[3]

[4]