Bubo magellanicus

Revisió de 20:19 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

El tucúquere (Bubo magellanicus),[1][2] també conegut com a muçol magallánico,[3] o muçol de Magallanes és un au nocturna, de plomall rayado. Viu en Sudamérica, des d'Terra del Fòc fins al centre de Perú. El nom «tucúquere» és onomatopèyic, és dir que deriva de la seua vocalisació.[4] En el revers del billet de 5.000 pesos chilens apareix un tucúquere.[5]

Archiu:Tucuquere Bubo magellanicus.jpg
tucúquere (Bubo magellanicus)

És més menut que el muçol cornudo (c. 45 cm), en garres molt manco robustes, pico relativament menut (culmen inferior a 43 mm) i mechones d'orelles més menuts, prou estrets i puntaguts. Parts inferiors en una fina barra obscura, molt més densa i regular que en la seua contraparte més gran. La part superior del pit està escassament marcada en alguns punts obscurs. La vora al voltant del disc facial és més pronunciat que en el muçol cornudo. Ulls grocs.

Es distribuïx en Sudamérica, des del nort de Perú, passant per Bolívia, fins a Chile i Argentina, tenint una població molt estable en estos últims dos països. És el major strigiforme que habita en #latitut miges i australs del con sur d'Amèrica del Sur. El seu tipo d'hàbitat solen ser boscs i xares. Les aus jóvens poden deambular, especialment en autumne. En hivern s'ha observat cert moviment de les poblacions més meridionals cap a zones més càlides. Se sol alimentar de mamífers, encara que és capaç de donar caça a peixos i atres aus, incloent atres aus rapaces gràcies al seu gran tamany.

  1. Comité de Clasificación de América del Sur (SACC).
  2. Comité de Clasificación de América del Sur (SACC).
  3. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  4. Martínez y González, 2004.
  5. Banc Central de Chile, [enllaç trencat], lletra n