Capra pyrenaica pyrenaica
El bucardo (Capra pyrenaica pyrenaica) és una espècie extinta que es considerava una subespecie de cabra montés. Esta subespecie de cabra montés ibèrica estava en perille d'extinció des de principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, i va ser catalogada com «espècie en perill crític d'extinció» (CR) pel Specialist Caprinae Group de la UICN en 1997.[1] El 6 de giner de 2000 es va trobar mort l'últim eixemplar, una femella, que vivia en Espanya. Estudis moleculars més recents indiquen que podria tractar-se d'una espècie distinta, pero encara és objecte de debat i a dia de hui se seguix considerant subespecie de manera oficial.[2]
Despuix de varis intents fallancs de reviure la subespecie a través de la clonació, va nàixer un espècimen viu en juliol de 2003, pero va morir minuts despuix. El bucardo seguix sent l'únic animal que ha segut dut de l'extinció, i també l'únic que es va extinguir dos voltes.[3]
Junt en el mueyu, o cabra montés portuguesa (Capra pyrenaica lusitanica), que es va extinguir en 1892, és una de les dos subespecies de cabra montés que s'han extinguit. Es diferenciava de les atres subespecies principalment pel seu pèl més llarc i dens en hivern i la base més grossa de les banyes, tant en machos com en femelles. La cornamenta del bucardo era, aixina mateix, la més llarga d'entre les quatre subespecies de cabra montés que han habitat la península ibèrica.[4]
L'únic registre que hi ha del pes d'una bucarda viva (66 kg) indica que tenia un tamany major que les cabres monteses (30-33 kg, senyes provinents dels animals en captivitat en el Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó).
El cariotip del bucardo presenta el número de cromosomes característic de l'espècie Capra pyrenaica (60 cromosomes).[5] És una subespecie monofilética en orige. Des del punt de vista filogenético, les poblacions de bucardo estaven més pròximes a les de cabra montés que al Íbice dels Alps o a la cabra domèstica.[6]Cap ací recordar la diferència en l'ADN del bucardo sobre atres subespecies lo que li convertix en un animal únic. Els últims eixemplars tenien una marcada reducció d'alguns alels del complex major de histocompatibilidad (CMH) que eren específics d'esta subespecie. Ya que la poca variació en el CMH està associada a una alta susceptibilitat a les malalties infeccioses, és possible que això haja influït en la seua supervivència i recent extinció.[7]
- ↑ García-González, R. i J. Herrero (1999) «El bucardo dels pirineos: Història d'una extinció.», en Galemys II (I), 1999. Galemys. Consultat el 15 de juny de 2014.
- ↑ «La foto de la resurrecció d'una espècie extinguida.» El Món. Consultat el 15 de juny de 2014.
- ↑ Theriogenology.71(6)
- 1026–1034.ISSN 0093-691X.doi:10.1016/j.theriogenology.2008.11.005.Consultat el 2025-04-09.
- ↑ Alados, C. L., Escós, J. (2012) «Cabra montés-Capra pyrenaica», en Enciclopèdia Virtual dels Vertebrats Espanyols. Salvador, A., Cassinello, J. (Eds.). Museu Nacional de Ciències Naturals, Madrit. Museu Nacional de Ciències Naturals. Consultat el 15 de juny de 2014.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadafolch - ↑ Jiménez N., Folch J., Fernández-Árias A., Guiral J., Sánchez A. 1999. ITEA Vol. Extra 20 nº1: 300-302.
- ↑ Amills M, Jiménez N, Jordana J, Riccardi A, Fernández-Arias A, Guiral J, et al. 2004. Heredity 93:266-72.