Mammuthus lamarmorai
Mammuthus lamarmorai és una espècie extinta membre del gènero d'elefántidos Mammuthus, el qual va viure entre mediats a finals del Pleistoceno, fa entre 450 000 a potser 40 000 anys en l'illa de Cerdenya (Itàlia). Alcançava una altura a la creu d'a penes 1.4 metros i pesava prop de 750 kg. Este mamut pigmeo ha segut trobat principalment en els #sediment de gra fi de la part occidental de l'illa.
Característiques
editarS'han trobat varis restants fòssils de Mammuthus lamarmorai, els quals inclouen tant restants craneals com a dentals aixina com peces de l'esquelet postcraneal; No obstant, fins ara no es coneix cap esquelet complet. Est era un tipo de mamut nano. Dels pocs molar coneguts solament un correspon a l'molar més posterior. Est medix 13 centímetros de llarc i 6.9 centímetros d'ample, en a lo manco onze crestes en l'esmalt.[1] Un húmer trobat alcança una llongitut de 46 centímetros. Els pocs fragments de clau trobats mostren un diàmetro màxim d'a penes 3.5 centímetros. La llongitut del fèmur indica una altura al muscle d'1.4 a 1.5 metros. El pes d'esta espècie provablement no sobrepassava els 750 quilograms. El menut tamany de Mammuthus lamarmorai seria causat pel nanisme insular, el qual va ocórrer quan els seus ancestros continentals de gran tamany varen alcançar Cerdenya i per l'escassea de menjar i la carència de depredadors potencials varen acabar reduint el seu tamany.[2] [3]
Descobriment
editarMolts troballes de Mammuthus lamarmorai s'han produït en la costa de la zona occidental de l'illa de Cerdenya, i en general es componen de dents aïllades, encara que a voltes apareixen junt a restants de l'esquelet. Els fòssils més importants procedixen de Funtana Morimenta, una pedrera al sursudoeste de Gonnesa en la vall del riu Morimenta en a on han segut descoberts des de finals de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
. Estos fòssils es troben en la conca Funtana-Morimenta, la qual està composta per una formació sedimentaria eòlica que es localisa baix estrats dominats per una unitat de roques conglomerades (el conglomerat tirrénico). Esta formació rocosa està àmpliament estesa per tota la costa oest de Cerdenya i s'atribuïxen generalment a l'últim periodo interglacial que és conegut per a la regió del nort dels Alps en el terme Eemiense (fa 126 000-115 000 anys). Estes troballes inclouen principalment elements de la columna vertebral i de les extremitats, i inclou entre atres coses, un peu complet, una mà casi completa, l'húmer i el cúbito, aixina com els restants de claus. Tots estos restant provablement corresponen a un únic individu. Atres troballes són conegudes de Sant Giovanni vaig donar Sinis prop d'Oristán, en a on es va trobar un molar el qual va ser depositat abans dels #sediment del Eemiense, aixina com un molar adicional de Campu Giavesu en Sassari, el qual és no obstant significativament més gran. Troballes del Pleistoceno superior, els quals inclouen un bon número de dents procedixen principalment de Tramariglio prop de la ciutat d'Alghero i provenen de #sediment eòlics, situats per damunt del conglomerat tirrénico.[3]
Classificació
editarMammuthus lamarmorai és un representant dels mamuts, els quals estan cercanamente relacionats en l'elefant asiàtic actual (Elephas maximus). L'existència d'estos mamuts isleños des de fins del Pleistoceno mig implica que és molt improvable que siguen descendents del clàssic mamut lanudo (Mammuthus primigenius), ya que este últim solament va aparéixer en Europa fins a finals del Pleistoceno. Abans d'est, en el continent sol estava present el mamut de la estepa (Mammuthus trogontherii). És molt provable que siga l'antepassat de Mammuthus lamarmorai, ya que també posseïx molar en sol onze crestes relativament primes, una traça molt més arcaica comparat en el mamut lanudo, que contava en fins a 26 crestes. Ademés del mamut pigmeo de Creta (Mammuthus creticus), M. lamarmorai és l'únic mamut nano conegut de les illes del Mediterràneu, les quals solien ser ocupades per espècies nanes del gènero Palaeoloxodon (abans classificat en Elephas).[2][3]
La primera descripció científica de l'espècie va ser publicada en 1883 per Charles Immanuel Forsyth Major, qui va usar el nom Elephas lamarmorae. Ell no va publicar ilustracions, pero va sugerir un clar víncul d'esta espècie en el mamut del sur (Mammuthus meridionalis), el qual a la seua volta va denominar com Elephas meridionalis per les seues similituts. Estos restants es varen trobar en la pedrera Funtana Morimenta i es troben estajats en les coleccions del Museu d'Història Natural de Basilea, en a on varen ser depositats personalment per Major. Gràcies a les troballes de dents fetes des de mediats de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, es va fer clara la propenca conexió en els mamuts, raó per la qual va prevaldre el nom Mammuthus lamarmorae.[4][5] Com a resultat de l'adaptació a les regles de la ICZN es va fer en 2012 una esmena al nom, el qual canvia a Mammuthus lamarmorai com a nom vàlit de l'espècie. El nom de l'espècie, lamarmorai, és en honor del general i naturaliste sardo Alberto La Marmora (1789-1863), qui ya en 1858 va investigar els restants de Funtana Morimenta.[3]
Filogenia
editarL'orige de Mammuthus lamarmorai encara és relativament incomprendido - les troballes més antigues daten de l'última part del Pleistoceno mig, els quals estan associats als del cérvol menut Praemegaceros cazioti, i per tant de prop de 450 000 anys. La colonisació de Cerdenya pel mamut de la estepa va deure produir-se en algun moment en la transició del Pleistoceno primerenc a l'inici del Pleistoceno mig. Provablement açò va ocórrer durant els periodos glacials del Pleistoceno en els quals el nivell de la mar va descendir en tot el globo per l'aparició de grans capes de gèl continentals, i els animals podrien alcançar l'illa nadant. No és clar si les poblacions de mamuts de l'illa descendixen d'una única migració que va alcançar Cerdenya; la dent de gran tamany trobat en Campu Giavesu fa possible pensar que va haver vàries ones de migració, com ya ha segut observat en les formes nanes del gènero Palaeoloxodon en les illes mediterrànees de Sicília i Malta.[2]
Referències
editar- ↑ Maria Rita Palombo: Elephants in miniature. In: Harald Meller (Hrsg.): Elefantenreich – Eine Fossilwelt in Europa. Trobe/Saale, 2010, S. 275–295 ISBN 978-3-939414-48-3
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Maria Rita Palombo: Endemic elephants of the Mediterranean Islands: knowledge, problems and perspectives. In: G. Cavarretta, P. Gioia, M. Mussi und Maria Rita Palombo (Hrsg.): The World of Elephants – International Congress. Consiglio Nazionale delle Ricerche. Rom, 2001, S. 486–491
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Lucia Caloi, Tassos Kotsakis, Maria R. Palombo und Carmelo Petronio: The Pleistocene dwarf elephants from Mediterranean islands. In: Jeheskel Shoshani und Pascal Tassy (Hrsg.): The Proboscidea. Evolution and palaeoecology of the Elephants and their relatives. Oxford, New York, Tòquio, 1996, S. 234–239
- ↑ Maria Rita Palombo, M. P. Ferretti, G. L. Pillola und L. Chiappini: A reappraisal of the dwarfed mammoth Mammuthus lamarmorai (Major, 1883) from Gonnesa (south-western Sardinia, Italy). Quaternary International 255, 2012, S. 158–170
- ↑ R. Melis, Maria Rita Palombo und M. Mussi: Mammuthus lamarmorae (Major, 1883) remains in the pre-Tyrrhenian deposits of Sant Giovanni in Sinis (Western Sardinia, Italy). In: G. Cavarretta, P. Gioia, M. Mussi und Maria Rita Palombo (Hrsg.): The World of Elephants – International Congress. Consiglio Nazionale delle Ricerche. Rom, 2001, S. 481–485