Paramachaerodus
Paramachairodus (o alternativament, Paramachaerodus) és un gènero extint de mamífer carnívor félido pertanyent a la subfamília Machairodontinae, el qual va viure en Europa i Àsia durant l'época del Mioceno, entre fa 15 a 9 millons d'anys.[1]

Paramachairodus és un dels més antics félidos de dent de sabre coneguts. Un gran número de fòssils seus varen ser descoberts en Cerro dels Batallons, un lloc del Mioceno tardà propenc a Madrit, Espanya. D'allí es reconeix a una espècie del tamany d'un lleopart, Paramachairodus orientalis de l'época del Turoliense. Una segona espècie, Paramachairodus maximiliani, és considerada com sinònim de Paramachairodus orientalis per varis autors.[2] L'espècie P. ogygia, d'acort en Salesa et al., té diferències morfològiques que poden garantisar l'establiment d'un nou gènero per a esta, Promegantereon, en base en descripcions exhaustives de la seua anatomia.[3]
Este animal media prop de 58 centímetros d'altura fins als muscles, similar a un lleopart, pero en un cos més flexible. La forma de les seues extremitats sugerix que pot haver segut un àgil escalador, i va poder haver caçat a assuts relativament grans.[4]
Referències
editar- ↑ Paleobiology Database: Paramachairodus Basic info.
- ↑ (2005).Zoological Journal of the Linnean Society.144(3)
- 363–377.doi:10.1111/j.1096-3642.2005.00174.x.
- ↑ Anton (2013). Sabertooth.
- ↑ Turner, Alan (1997). The Big Cats and their fossil relatives, New York: Columbia University Press, p. 60. ISBN 0-231-10228-3.