Batalla de Covadonga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Plantilla:Esbos

La Batalla de Covandonga fou una escaramussa entre les tropes d'un noble visigot anomenat En Pelayo i les tropes berebérs de l'Emirat Dependent de Còrdoba manades per Muza. Els rebels visigots refugiats en Astúries, se negaen a pagar els impostos que l'Emirat exigía, aixina que el wali de la regió va manar a Muza a escarmentar als rebels.
Estos es feren forts en la Santa Cova de Covadonga en el monte Aseuva. Des de esta posició sobtaren al "eixercit" (ya que només estava compost per uns 50 homes) musulmà.
La tropa d'En Pelayo llançà pedres a l'eixercit musulmà que fou sorprés per el flanc (no se sap si fou pel de la dreta o el de l'esquerra). Muza morí a causa d'una pedrà i els seus homes tractaren d'escalar el mont Aseuva vadejant el riu Deva, en tan mala sort que hagué un deprendiment de terra (era primavera i el riu anaba plé) y haí moriren la majoria dels musulmans, els demés conseguiren escapar.

Conseqüéncies de la "batalla"

La moral d'els rebels apujà lo suficient com per a resistir a les següents expedicions, les lluites internes de l'Emirat permitiren als rebels no expondres a una gran expedició, aixina pogueren crear el Regne d'Asturies que més tart conquistarà la part nort de Galícia.