Leptictidium auderiense
Leptictidium auderiense és una espècie extinta de mamífer euterio del gènero Leptictidium.
Va ser descrita per Heinz Tobien en 1962 a partir d'una série de fòssilés del Lutetiano (Eoceno inferior). Tobien també va trobar un esquelet que va definir com el paratipo de l'espècie, pero en 1985 Storch i Lister varen demostrar que en realitat l'esquelet no pertanyia ni tan sols al gènero Leptictidium.[1] Era l'espècie més menuda de tot el gènero i solament media xixanta centímetros de llongitut. S'han trobat varis esquelets en el lloc fosilífero de Messel.[2] Christian Mathis va destacar l'excepcional desenroll del paracónido (o cim mesiobucal) del premolar P4 superior.[3] Els molarés i premolars eren molt menuts en relació en el conjunt de la dentició. El nom de l'espècie fa referència a la població romana de Auderia, Dieburg en l'actualitat.
L. auderiense va ser la primera espècie del gènero en ser descrita. Tobien va descriure l'espècie, i junt en ella el gènero, a partir d'una troballa inicial consistent en maxilars inferiors excavats de la pissarra bituminosa del lloc fosilífero de Messel. L'investigació va ser difícil ya que els fòssilés descoberts estaven en unes condicions tals que dificultaven la seua extracció del sol en el que es trobaven, tenint que fragmentar-los.[1] Despuix de la descripció de Tobien d'un esquelet com paratipo, quan es va descobrir que ni tan sols pertanyia al gènero, es varen descobrir uns quants esquelets complets, com l'eixemplar descobert per Rainer Springhorn, o el que varen excavar Adrian Lister i Gerhard Storch.
Despuix del descobriment de Tobien, passarien encara vintitrés anys fins que es descriguera una nova espècie del gènero Leptictidium. Storch i Lister varen descobrir l'espècie L. nasutum en 1985, molt més gran i robusta que L. auderiense.