Ou (biologia)

Un ou és un cos redonejat de tamany i durea variables, que les femelles de diversos grups d'animals produïxen, i que sustenta i protegix al embrió quan el òvul és fecundado, convertint-se aixina en zigot. Posen ous els vertebrats ovípars, en poc o cap desenroll dins de la mare, aixina com molts invertebrats. Esta és la forma de reproducció de molts peixos, amfibis i reptils, totes les aus, els mamífers monotrema i la majoria dels insectes i aràcnits. Quan l'ou es desenrolla dins de la mare es parla d'ovoviviparismo.

Els ous dels reptils, aus i monotrema estan rodejats per un cascarón protector que pot ser flexible o no. L'ou del esturç, de fins a 1,5 kg, és el major ou actual que es coneix, encara que el ya extint Aepyornis i alguns dinosauris posaven ous majors. El zunzuncito (Mellisuga helenae) produïx el menor ou d'au conegut: pesa mig gram. Els ous d'alguns reptils i de la majoria dels peixos són menors, i els de els insectes i uns atres invertebrats tenen encara menys tamany, pero no estan calcificados.

L'estudi dels ous, i particularment dels de les aus, es diu oología.

[[Categoria:Ous ]] [[Categoria:Térmens zoològics ]]