Lavanify
Lavanify és un gènero de mamífer gondwanaterio que va viure durant el Cretácico superior (possiblement del Maastrichtiense, fa entre 70,6 i 65,5 millons d'anys) en Madagascar. Este animal va ser descrit per primera volta a partir de dos dents aïllades, un dels quals està danyat. Les dents es varen trobar entre 1995 i 1996 i varen ser descrits en un artícul publicat en 1997 en Nature. Lavanify forma part de la família de Sudamericidae, en l'orde del gondwanaterios, i els seus parents més propencs Bharattherium d'Índia i Sudamerica del continent suramericà. Els gondwanaterios s'alimentaven provablement de vegetals durs.
Lavanify tenia dents curvos de corona alta. Un de les dents medix 11,2 mm, té una regata profunda en el centre de la corona i té un àrea en forma de V composta de dentina. L'atra dent, el danyat, medix 9,9 mm i presenta a lo manco una cavitat profunda (infundibulum). Els caràcters compartits per Lavanify i Bharattherium inclouen la presència d'un infundibulum, una regata, grans bandes contínues de la matriu entre els prismes del esmalt dental i perikymata, algunes protuberàncies i regates en la forma d'ona situada en la superfície de l'esmalt
Descobriment i context
editarEs varen descobrir 2 dents de Lavanify entre 1995 i 1996 durant unes expedicions conjuntes de la Universitat Estatal de Nova York, la Universitat de Stony Brook i la Universitat d'Antananarivo a la Formació Maevarano, un jaciment situat al noroest de Madagascar pertanyent al Cretácico superior (principalment el Maastrichtiense, fa entre 70,6 i 65,5 millons d'anys).[1] Les dos dents varen ser trobats en diverses localisacions d'una unitat de la formació Maevarano, composta d'arenisca i situada prop del menut poblat de Berivotra. Les dents es varen depositar en les coleccions de l'Universitat d'Antananarivo (espècimen UA 8653) i del Museu Field d'Història Natural (espècimen FMNH PM 59520). David Krause i els seus colaboradors varen descriure Lavanify i un Sudamericidae d'Índia , al que no varen donar nom, en un artícul publicat en 1997 en Nature. El nom genèric Lavanify significa «dent llarga» en malgache, mentres que el nom específic miolaka significa «curva» en la mateixa llengua. Les dos es referixen a la forma de la dent.[2]
Els gondwanaterios són un menut grup de mamífers de filiació incerta que varen viure des del Cretácico fins al Eoceno en els continents sorgits de Gondwana. Quan es varen descobrir en la década de 1980, inicialment es va creure que eren Xenarthra, és dir, membres del mateix grup que els pereóss, armadillos i porcs formiguers de l'actualitat. No obstant, els estudis posteriors o be han favorit la teoria d'una relació en els multituberculados (un grup divers de mamífers fòssils) o be han deixat la posició filogenético dels gondwanaterios com a pregunta oberta. Els fergliotéridos varen ser gondwanaterios de corona baixa que varen viure entre el Campaniense i el Maastrichtiense en Argentina. El restant de gondwanaterios , incloent Lavanify estan classificats com Sudamericidae i es distinguixen per les seues dents de corona alta (Hipsodoncia. Esta família inclou Gondwanatherium (Campaniense-Maastrichtiense d'Argentina), Sudamerica (Paleoceno d'Argentina), Lavanify, a lo manco una espècie del Maastrichtiense d'Índia, una espècie encara sense nomenar del Eoceno de la Antàrtida i un possible gondwanaterio encara per nomenar TNM 02067 (Cretácico de Tanzània).[3] Krause i els seus colaboradors varen sugerir que el parent més pròxim era de Lavanify era el Sudamericidae indi, que en eixa época encara no tenia nom .[4] En 2007, este animal va ser descrit de forma independent per dos equips diferents encapçalats per G.P. Wilson i G.V.R. Prasad, que li varen donar els noms de Dakshina i Bharattherium, respectivament. Com este últim nom va ser el primer en publicar-se, es considera el nom correcte del gènero. Els dos equips estaven d'acort sobre la relació entre Lavanify i l'animal indi.[5] Els gondwanaterios han segut interpretats o be com a animals que s'alimentaven de raïls, corfas i vegetació abrasivo, o be com els primers mamífers menjadors d'herba.[6]
S'han trobat atres mamífers del Cretácico superior de Madagascar, la majoria associats a dents aïllades. Hi ha un possible segon gondwanaterio representat per una dent més gran i una corona més baixa que les de Lavanify, mentres que una atra dent de corona encara més baixa també podria pertànyer a un gondwanaterio. Hi ha una dent molar inferior denominat UA 8699 que podria ser d'un metaterio o d'un euterio, ademés d'un fragment d'molar asignable als multituberculados. Finalment hi ha un mamífer que encara està sense descriure i que es conéixer a partir d'un esquelet prou complet.[7] La fauna també inclou crocodiliformes, dinosauris i atres tipos d'animals.[8]
Descripció
editarLavanify es coneix a partir d'una dent molar completa (UA 8653) i un danyat (FMNH PM 59520). Krause i els seus colaboradors no varen ser capaços de determinar si les dents pertanyien al maxilar inferior o superior ni si eren molar o premolars molariformes, pero varen sugerir que representaven posicions dentals diferents.[2] No obstant, en 2007, Wilson i els seus colaboradors varen identificar UA 8653 provisionalment com molariforme inferior esquerre (mf4); com no es pot distinguir en certea els molar i premolars dels gondwanaterios, es preferix l'us del terme molariforme.[9] La superfície de l'esmalt presenta pericimas (crestes i regates en un patró travesser similar a una ona).[10]
El holotip UA 8653 és hipsodonto i curve. Medix 11,2 mm d'altura, el 85% dels quals són de la corona, que medix 3,4x3,2 mm. La superfície masticadora està desgastada i conté una illa en forma de V que està composta de dentina i està envolta en esmalt. L'esmalt està absent en una banda de la corona.[2] Entre els dos braços de la V, en el costat interior de la dent,[10] Hi ha una regata, farcidura en ciment que s'estén a través de la dent. La presència d'esta regata tan llarga els distinguix dels del Sudamericidae del Cretácico superior de Sudamérica Gondwanatherium. L'esmalt està format per menuts i redons prismes separats per àmplies bandes contínues de matriu interprismática (MIP, el material entre els prismes de l'esmalt).[2]
FMNH PM 59520 medix 9.8 mm d'altura. S'assembla a UA 8653 en molts aspectes, pero és menys curve i la superfície masticadora conté un infundibulum gran (una cavitat en forma d'embut) farcidura de ciment i rodejat d'esmalt que penetra en profunditat la dent. També conta en un segon infundibulum o un recalat ple de ciment. El menor grau de curvatura i les diferències en la morfologia de la masticació sugerixen que les dos dents representen posicions dentals diferents. Krause i els seus colaboradors varen tindre esta dent provisionalment en el gènero Lavanify, tenint en conte les considerables variacions que caracterisen la gondwanaterios entre les dents de la mateixa espècie i la falta de proves en contra.[11]
Referències
editar- ↑ Krause et al., 1997, pág. 504; 2006, pág. 179
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Krause et al., 1997, pág. 504
- ↑ Wilson et al., 2007, pàg. 521
- ↑ Krause et al., 1997, fig. 3
- ↑ Prasad et al., 2007, pàg. 23; Wilson et al., 2007, pág. 526; Prasad, 2008, pág. 91
- ↑ Gurovich i Beck, 2009, pág. 37; Wilson et al., 2007, pág. 521
- ↑ Krause et al., 2006, pág. 186–188
- ↑ Krause et al., 2006, pág. 178
- ↑ Wilson et al., 2007, pág. 522, 526
- ↑ 10,0 10,1 Wilson et al., 2007, pág. 526
- ↑ Krause et al., 1997, pág. 505
Bibliografia
editar- Gurovich, I. 2005. Bio-evolutionary aspects of Mesozoic mammals: description, phylogenetic relationships and evolution of the Gondwanatheria (Clapix Cretaceous and Paleocene of Gondwana). Ph.D. thesis, Universitat de Buenos Aires, xiii + 546 pp.
- Gurovich, I. and Beck, R. 2009. The phylogenetic affinities of the enigmatic mammalian clade Gondwanatheria (subscription required). Journal of Mammalian Evolution 16:25–49.
- Krause, D.W., Prasad, G.V.R., von Koenigswald, W., Sahni, A. and Grine, F.I. 1997. Cosmopolitanism among gondwanan Clapix Cretaceous mammals (subscription required). Nature 390:504–507.
- Krause, D.W., O'Connor, P.M., Rogers, K.C., Sampson, S.D., Buckley, G.A. and Rogers, R.R. 2006. Clapix Cretaceous terrestrial vertebrates from Madagascar: Implications for Latin American biogeography (subscription required). Annals of the Missouri Botanical Garden 93(2):178–208.
- Prasad, G.V.R. 2008. Sedimentary basins & fossil records
- Archivat el 26 de juliol de 2011 archivat en Wayback Machine.. Pp. 90–96 in Singhvi, A.K. and Bhattacharya, A. (eds.). Glimpses of Geoscience Research in Índia: The Indian Report to IUGS 2004–2008. New Delhi: The Indian National Science Academy (INSA).
- Prasad, G.V.R., Verma, O., Sahni, A., Krause, D.W., Khosla, A. and Parmar, V. 2007. A new clapix Cretaceous gondwanatherian mammal from central Índia. Proceedings of the Indian National Science Academy 73(1):17–24.
Wilson, G.P., Dones Sarma, D.C. and Anantharaman, S. 2007. Clapix Cretaceous sudamericid gondwanatherians from Índia with paleobiogeographic considerations of Gondwanan mammals (subscription required). Journal of Vertebrate Paleontology 27(2):521–531.