Diadiaphorus
Diadiaphorus és un gènero extint de mamífer litopterno de principis del Mioceno de Sudamérica.
Diadiaphorus s'assemblava prou a un cavall, en el que no guarda cap relació, pero solament media uns 1,2 metros de llongitut corporal, talla similar a una ovella moderna.[1] Tenia només tres dits en cada pata, i només el dit mig d'ells tocava el sol. Este dit posseïa una gran piteu; els atres dos dits laterals eren rudimentaris, molt semblats als de cavalls primitius com Merychippus. Pero a diferència dels cavalls (Equidae), no obstant, Diadiaphorus caria d'ossos fusionats en els seus membres. El seu cràneu era curt i tenia una cavitat cerebral relativament gran. Jujant pels seus baixos dents molar, Diadiaphorus menjava vegetació suau, com els fulls de arbustos.[2]
Espècies
[editar | editar còdic]- Diadiaphorus caniadensis
- Diadiaphorus diplinthius
- Diadiaphorus majusculus
- Diadiaphorus robustus
- Diadiaphorus sanctaecrucis
- Diadiaphorus velox
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ D. Patterson, Bruce (2012) Bones, Clons, and Biomes: The History and Geography of Recent Neotropical Mammals p.92
- ↑ (1999) Palmer, D. (ed.). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals, Londres: Marshall Editions, p. 247. ISBN 1-84028-152-9.