Hoplophorus
Hoplophorus euphractus l'única espècie pertanyent al gènero extint Hoplophorus, era un gliptodonte (grans mamífers acorazar extints, similars als actuals armadillos, en els quals estan emparentats) conegut del Pleistoceno de Suramérica.
Media prop de 2,8 metros de llarc, en un pes d'una tonellada, degut sobretot a la gran coraza òssea que recobria el cos: dita coraza estava formada de centenars de plaques òssees denominades osteodermos que estaven soldadas entre sí, per #lo que conformaven una closca rígida. Hoplophorus (el nom del qual significa "portador d'escut" en grec) posseïa una llarga coa tenia una coa llarga, que el seu extrem hi havia quatre grans espolones d'os i era utilisada provablement per a la defensa contra els depredadors i pels machos en les seues lluites pel territori.[1]
A diferència de la seua molt similar parent Doedicurus, Hoplophorus només tenia l'armadura en el seu cos i punta de la coa: el cap i la coa carien de plaques de protecció. Estudis recents sugerixen que era un parent propenc del gènero Panochthus, en el que compartia característiques del tubo cabal.[1]
Els restants fòssils d'este animal s'han trobat en l'estat brasileño de Mines Gerais.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kleberson d'O. Porpinoa, Juan C. Fernicola & Lílian P. Bergqvist. Revisiting the intertropical Brazilian species Hoplophorus euphractus (Cingulata, Glyptodontoidea) and the phylogenetic affinities of Hoplophorus. Journal of Vertebrate Paleontology Volume 30, Issue 3, 2010. pages 911-927.