Neotamandua
Neotamandua és un gènero extint de gose formiguer que va viure entre el Mioceno al Plioceno en Amèrica del Sur.[1][2] Els seus fòssils s'han trobat en el jaciment de la La Venda en Colòmbia (N. borealis) i en la Formació Araucano en Argentina (N. conspicua).[3] S'ha sugerit que va poder haver segut un ancestro de l'actual gose formiguer jagant, i també està relacionat en els tamandúas.[2][3]
De la mateixa manera que els seus parents moderns, les espècies de Neotamandua viurien de consumir insectes socials tals com formigas i termitas. Estava ben adaptat a l'entorn de boscs tropicals del nort de Suramérica, sent tant arborícola com terrestre. Pesaria més de 10 quilograms.
Patterson (1992) va sugerir que els fòssils assignats al gènero Neotamandua són lo prou similars sobre l'actual Myrmecophaga que el primer podria ser de fet un sinònim més modern,[1] pero la majoria d'autors posteriors ho consideren un tàxon vàlit.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Neotamandua». Paleontology Database. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2013. Consultat el 23 de juliol de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 Hirschfeld, S.I.«A New Fossil Anteater (Edentata , Mammalia) from Colòmbia, S. A. and Evolution of the Vermilingua».Evolution.50(3)Consultat el 23 de juliol de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 [enllaç trencat]
- ↑ Kay, Richard F. i Madden, Richard H. (1997). «Chapter 30. Paleogeography and Paleoecology». En: Kay, Richard F.; Madden, Richard H.; Cifelli, Richard L. i Flynn, John J. (eds.) Vertebrate Paleontology in the Neotropics. The Miocene Fauna of La Venda, Colòmbia. Washington i Londres: Smithsonian Institution Press.