Anar al contingut

Castor canadensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 13:16 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
castor americà (Castor canadensis)


El castor americà o castor del Canadà (Castor canadensis) és una espècie de mamífer castorimorfo de la família Castoridae, una de les dos pertanyents al gènero Castor. Es caracterisa per ser un rosegador semiacuático, ademés de ser la segona espècie capaç de donar forma o modificar el seu entorn (despuix del ser humà).

Descripció

[editar | editar còdic]

És un animal que pot aplegar a medir al voltant de 100 i 120 centímetros de llarc i pesar entre 16 i 30 quilograms aproximadament, sent considerat com el rosegador més gran de Norteamérica.[1] Posseïx un cos prou robust i musculoso que es cobrix en el seu pelaje de color café rojós a obscur, el qual té la capacitat de no deixar passar l'aigua a l'interior del seu cos quan es troba en l'aigua; és d'orelles curtes i redones color obscur, pates atrasseres més llargues que les davanteres i garres de gran llongitut, #lo que facilita el maneig d'aliments i poder fer els seus caus o dics. De dents extremadament llargues que creixen a lo llarc de tota la seua vida ya que es desgasten de manera contínua. Les seues fosses nassals i orelles poden tancar-se per a aixina evitar l'entrada d'aigua, i els seus ulls estan protegits per una membrana nictitante, làmina ubicada darrere de les parpalles la funció de les quals és precaver la dessecació de l'ull. La seua coa és de textura escamosa i en la superfície tenen glándulas que segreguen un líquit denominat castóreo, el qual és utilisat per a marcar territori.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Està àmpliament distribuït en Canadà, Estats Units mentres que en Mèxic es troba exclusivament en els seus estats més nortenys: Sonora, Chihuahua, Coahuila, Nou #León i Tamaulipas.

cal senyalar que existixen poblacions introduïdes i establides en països com Finlàndia, Rússia, Alemània, Bèlgica i en la Illa Gran de Terra del Fòc, ubicada en la Patagonia chilena i Argentina.[3]

El seu hàbitat es troba prop d'estanys, #llac i rieres en accés a recursos d'aliments i construcció per a crear de caus que inclouen verdets, pals, branques i fanc.[3]

Els castors es troben des del nivell de la mar, i poden estar fins a a 650 m s. n. m., inclús estant presents en la majoria de conques.[4]


Els castors són considerats "ingeniers d'ecosistemes" per la seua capacitat per a modificar el seu entorn. En construir assuts, creen estanys que servixen d'hàbitat per a diverses espècies, incloent peixos, amfibis i aus migratòries. Estos chapulls no solament aumenten la biodiversitat, sino que també actuen com a sistemes de filtració natural que milloren la calitat de l'aigua en atrapar #sediment i contaminants.[5][6]

Comportament

[editar | editar còdic]

Animal nocturn capaç de permanéixer durant molt temps en l'aigua. Pot sumergir-se en ella fins a per 15 minuts aproximadament. És un animal que viu en colónies actuant sempre en conjunt per a la recolecció d'aliment i conte de la zona en la que habiten. La seua manera per a advertir el perill al grup, és assotant la coa en l'aigua, d'esta forma alertant als demés de la família.[7]

En l'àmbit reproductiu, el macho i la femella alcancen la seua madurea sexual prop dels tres anys. Són animals monógamos, és dir, que mantenen una mateixa parella a lo llarc de la seua vida exceptuant quan un d'ells mor, és ahí quan troben una nova parella. El apareamiento transcorre entre giner i març, com també pot ser entre novembre i decembre. Tenen un periodo de gestació de tres mesos, a on les crío desenrollen la seua pelaje quan es troben dins de la mare. El tamany promig de la ventrada és de 3 a 4 crío. Les crío poden entrar a nadar al dia despuix del part. El desmame es genera a partir de les dos semanes de naixcuts, aixina i tot quedant-se junt a la mare per un més.[7]

Ademés del periodo de apareamiento mencionat (de giner a març), és rellevant senyalar que el cicle reproductiu de gestació és de 105 dies i pot variar segons les condicions ambientals. Les crío són completament independents als dos mesos, encara que poden permanéixer en els seus pares per més temps.

Alimentació

[editar | editar còdic]

És de caràcter herbívor, s'alimenta particularment de corfa, vegetació aquàtica, raïls, brots i celulosa provinent d'ella. Té la capacitat de digerir açò gràcies a microorganismes que es troben en l'interior del seu estòmec. [8]

Introducció en Illa Gran de Terra del Fòc

[editar | editar còdic]

En l'any 1946 varen ser introduïts un total de 20 castors en la desembocadura del Riu Clar al llac Khami (Fagnano).[9] Aquella introducció ha causat impactes tant ecològics com a econòmics, sobretot en boscs. És una espècie categorizada altament amoladora, ademés de tindre una expansió sostinguda entre 3 i 6 quilómetros per any, distribuint-se en pràcticament tota de l'illa, estimant que actualment hi ha una població superior a 60.000 castors i a lo manco 13.000 colónies en el territori chilé.[10] També existixen senyes de la seua presència en parc nacional Veta de Forns, Reserva Nacional Estany Parrillar, Riu Hollemberg (ubicat en el sur de Port Natals).[11]

En Magallanes són menys abundants en hàbitats esteparios patagónicos del noreste d'Illa Gran, i predominen majorment en llocs de boscs caducs i siempreverdes, ademés de la tundra magallánica a l'Est.[11]

Estudis han demostrat que la major preferència que tenen els castors és en ambients que tenen la presència d'espècies com lenga (Nothofagus pumilio) i ñire (N. antartica), associats a cursos d'aigua, mentres que aquells ambients que són menys ocupats per ells són els sectors de boscs que tenen guindo o coihue de Magallanes (N. betuloides), espècie que té la particularitat de tindre una fusta més densa que el N. pumilio mencionat anteriorment. També és rellevant mencionar que les espècies més danyades en la zona de Terra del Fòc és N. pumilio, alterant la seua estructura i dinàmica natural en la que es troben.[8]

Estudis realisats en atres països han conclós que l'acció de castors altera prou la dinàmica de la població, modificant la composició de comunitats originals i la biomassa. Autors han analisat també la forma d'invasió que tenen els castors, d'esta manera afirmant que els sectors que s'han vist majorment afectat corresponen boscs ubicats a menys de 200 metros des de les vores de rius i alvertents.[8]

El programa GEF castor aborda l'enfortiment i desenroll d'instruments per a un adequat maneig, prevenció i control d'esta espècie exòtica invasora en la Patagonia chilena i Argentina, buscant evitar d'esta manera l'alvanç de l'espècie i preservar els boscs i inclús ecosistemes natius que es pogueren vore afectats.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kays, Roland W.; Wilson, Dò I. (2009). «Plate 17», Mammals of North America (en Anglés), Princeton Field Guides, pp. 50-51.
  2. Journal of Chemical Ecology.8(5)
    809-819.
  3. 3,0 3,1 . Consultat el 10 d'abril de 2020.
  4. Espanyol.
  5. How beaver dams—and human-made repliques—help save wildlife and restore freshwater habitat.Consultat el 28 d'Octubre de 2024.
  6. Sediment and nutrient storage in a beaver engineered wetland.doi:10.1002/esp.4398.Consultat el 28d'Octubre de 2024.
  7. 7,0 7,1 El castor austral.
  8. 8,0 8,1 8,2 Espanyol.
  9. Mastozoología Neotropical.21
    355–359.Consultat el 10 d'abril de 2020.
  10. Espanyol.
  11. 11,0 11,1 Anals de l'Institut de la Patagonia.46(3)
    7–15.ISSN 0718-686X.doi:10.4067/S0718-686X2018000300007.Consultat el 10 d'abril de 2020.
  12. . Consultat el 10 d'abril de 2020.