Canis lupus baileyi

Archiu:Mexican Wolf 2 yfb-edit 1.jpg

llop mexicà (Canis lupus baileyi)

El llop mexicà (Canis lupus baileyi) és una de les cinc subespecies de llop gris que habiten en Norteamérica. És també la més menuda de les subespecies, alcançant una llongitut no major de 135 cm i una altura màxima de 75 cm, aproximadament. Els pesos varien des dels 27 kg fins als 45 kg.

Característiques generals

El llop mexicà és un cánido de forma i tamany similars a les d'un gos de mijà tamany; el seu cos és esvelt i de constitució sòlida; el seu cap és angost, i en un cràneu llarc i anguloso, conta en orelles grans i rectes, en punta redonejada. La coa està coberta per pèl dens i és, proporcionalment, més llarga que el cos.

El tamany del llop mexicà varia entre 1 i 1,2 m de llarc total i la seua altura a la creu és de 60 a 80 cm, sent els machos més grans que les femelles.

Desenroll

Els llops naixen cegos i sorts despuix d'un periodo de gestació d'sesenta y cinco dies aproximadament, generalment naixen durant la nit. Els lobeznos naixen en el cap redó i proporcionalment més gran sobre el cos, #lo que fa que semblaren chatos; d'orelles menudes i en la comissures dels llavis clares.

El periodo de apareamiento, naiximent i creiximent del llop mexicà

La mare els alleta a intervals regulars de cinc hores. Durant les dos primeres semanes no ixen del cau, ahí defecan i la mare s'encarrega de traure els excrements sòlits, mentres el pare permaneix a escassos metros de l'entrada. Entre els quinze i díhuit dies els lobeznos òbrin els ulls, en este temps són capaços de parar-se i caminar dins del cau, a pesar d'això no ixen.Plantilla:CR

Desenroll de dentadura

En eixe temps s'observa que les dents incisives broten, i els premolars i molar carnívors encara permaneixen coberts per la geniva; al voltant dels vintidós dies d'haver naixcut els cadells ixen del cau i permaneixen a les afores d'ella. En este periodo s'observa que els incisius ya estan exposts mostrant els tres lòbuls que els conformen. Els premolars carnívors ya s'exhibixen, encara que la geniva encara permaneix a la mitat de la peça dental.Plantilla:CR

Alimentació

En les etapes del desenroll els cadells mamen poc de la mare i comencen a ingerir aliment regurgitado pels pares, en especial de la mare. A les quatre semanes del seu naiximent la dentadura ya ha emergit completament i comencen a triar menuts trossos de carn, encara que els pares encara els regurgitan aliment. El canvi d'alimentació des de llet, aliments semisólidos (regurgitados) i aliments sòlits (trossos de carn) està molt relacionat en l'aparició i desenroll de les peces dentals. Esta informació ha segut derivada d'un estudi sobre individus en captiveri de llops mexicans.

Decliu i extinció

Fins a temps recents, l'hàbitat del llop mexicà s'estenia des del desert de Sonora, Chihuahua i centre de Mèxic, fins a l'oest de Texas, sur de Nou Mèxic i Arizona central. (Note's que recents estudis completats per experts en genètica evidencien que els llops habitaven fins al nort de Colorat). Varen ocupar un ranc d'hàbitats molt ampli, des de zones desérticas i semiáridas fins a boscs templats. D'hàbits preferentment nocturns, els llops s'alimentaven bàsicament de venados, berrendos, pecaríes (una espècie de porc selvat), borregos cimarrones, llebres i rosegadors. En aplegar el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, la reducció dels seus assuts naturals com els cérvols va causar que els llops atacaren ganado, situació que va produir agressives campanyes d'extermini per part d'agències governamentals dels Estats Units, aixina com la caça desmesurada de ganaders mexicans.

Estos esforços varen donar resultats, i per la década de 1950 el llop mexicà havia segut eliminat en estat salvage. En 1976 va ser declarat una espècie amenaçada, i aixina ha permaneixcut des de llavors.

Degut a que els llops han segut repudiats pels ganaders, els qui argumentaven que perdien els seus becerros, vaques, cavalls i rucs pels atacs d'estos cánidos, en els anys 1950 va fer que se'ls condenara a l'extermini.

A principis de 1990, alguns autors consideraven que a penes quedaven dèu llops en llibertat pero no era confirmat. La població de llops solament és de doscents xixanta entre Estats Units i Mèxic, en l'estat de Durango es varen trobar els últims llops salvages i en l'estat de Texas.CR

Està classificat, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea, com a “Extint en estat selvat” (EW). Lo que vol dir que no existix cap individu vivint en vida selvada.

El 17 de juliol de 2014, es va informar del naiximent de la primera ventrada en llibertat de llops mexicans en Mèxic, en la Serra Mare Occidental.

Recuperació

Els esforços per la recuperació del llop mexicà varen començar entre 1977 i 1980 en els últims eixemplars que es varen conseguir capturar en Mèxic. Durant eixe temps va ser creat el «Pla per a la supervivència del llop mexicà» (AZA Mexican Wolf SSP) i tant en Estats Units d'Amèrica com en Mèxic, es va iniciar un programa de recuperació en captiveri a on es reproduïxen els eixemplars per a despuix posar-los en llibertat.

El pla està compost per tres parts: investigació, educació i una estratègia de reproducció basada en el valor genètic de cada individu, ya que el major problema al que s'enfronta el llop mexicà, hui en dia, és la falta de variabilitat genètica, ya que tot el programa es fonamenta en molt pocs eixemplars. Els llops es rotan de centre en centre cada cert temps per a intentar mitigar esta problemàtica, pero esta acció no els menges esperats ya que únicament es considera el factor genètic per a estes rotacions i moltes voltes es deixa de costat la seua etologia individual (comportament).

Sobre la recuperació, el pla busca reintroducir als llops en les àrees d'a on varen ser exterminats —d'ací la gran importància de l'educació en eixes zones—. Pero abans, els llops deuen passar per centres de preliberación, a on les condicions ambientals són similars a les de la «zona de lliberació» i a on el contacte humà és pràcticament nul.

A finals de 2012, va ser estimat que a lo manco vivien setenta y cinco llops i quatre parelles reproductores en els terrenys de les àrees de recuperació, en un 27 % de la població consistent en cadells.

En 2014, és registrat el primer naiximent de llop mexicà en un entorn salvage despuix de la reintroducción.

Un estudi realisat pel Servici de Peixca i Vida Salvage d'Estats Units, en febrer de 2015, va mostrar una població d'a lo manco cent nou llops en 2014, en el suroest de Nou Mèxic i el surest d'Arizona, #lo que significa un increment del 31 % des de 2013.

En Mèxic, solament 30 llops viuen en llibertat en vida selvada i poc més d'una centena es tenen en tot el país, tant en captiveri com en les escasses reserves disponibles.

En 2026, una manada de llop mexicà composta per la mare, el pare i dos crío machos varen ser reintroducidos exitosamente en la Serra Mare Occidental en Durango.

Depredadors

Estos poden aplegar a ser depredados per felinos majors com els pumes i la pantera onca, etc. Uns atres dels seus depredadors són els coyots i els orsos.

Enllaços externs

• El llop gris mexicà: índex (archiu) Estudi de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
• Llop mexicà § Espècies prioritàries - Llop mexicà en la Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO)
• IUCN Ret List of Threatened Species (anglés)