Palaeolagus
Palaeolagus ("llebre antiga") és un gènero extint de mamífer lagomorfo.[1] Palaeolagus va viure durant l'época del Oligoceno, fa entre 33 a 23 millons d'anys.
Els més antics lepóridos descrits del registre fòssil d'Amèrica del Nort i Àsia daten de finals del Eoceno fa uns 40 millons d'anys. La pressió selectiva els va dur a convertir-se en animals més ràpits i més capacitats per al bot. Atres troballes fòssils d'Àsia indiquen que els més primitius precursors de Palaeolagus varen existir en el Eoceno inferior; açò implica que la provable data de divergència entre els lagomorfos similars a conills i els similars a rosegadors deu remontar-se a més de 50 millons d'anys arrere.
Este animal d'aproximadament 25 centímetros de llongitut s'assemblava molt als conills moderns. No obstant, les seues extremitats posteriors eren més curtes que les dels seus parents moderns, #lo que sugerix que eren provablement incapaços de botar, i varen poder en canvi moure's arrastrant-se de manera similar a una farda de terra. Eren herbívors comuns habitants de les sabanes, planicies i boscs en l'Amèrica del nort de fa 30 millons d'anys.
Referències
editar- ↑ Haaramo, Mikko. «Mikko's Phylogeny archive». Consultat el 1 de febrer de 2009.