Smilodon fatalis

Smilodon fatalis és una espècie extinta de félido pertanyent a la subfamília dels macairodontinos Machairodontinae, una de les espècies conegudes popularment com felino dents de sabre.[1] Va viure en lo que hui és Amèrica entre el Pleistoceno Mig, de fa 1.6 millons d'anys i va desaparéixer a finals del Pleistoceno Superior, fa 11 000 anys, es creu que la seua major extinció va ser deguda al canvi climàtic principalment i en part per l'acció de l'home i se li estima un pes d'entre 85 a 469 quilos.
D'aspecte molt imponent, el mordisco del esmilodón era relativament dèbil i solament tenia, aproximadament, un terç de la potència del d'un lleó. Caçava en solitari, posseïa unes potentíssimes pates davanteres que usava per a tombar a l'assut i immovilisar a les seues víctimes en una forta flexión del cap permés per una potent musculatura cervical, clavant els seus temibles caninos en la gola. La sanc deixava d'aplegar al cervell i la mort es produïa de manera immediata. No necessitava, per tant, una mandíbula tan potent com els felinos actuals.[2]
Els eixemplars millor conservats s'han trobat en L'Alquitrà, en Los Àngeles (Estats Units), en unes afloraciones naturals d'alquitrán.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PaleoBiology Database Smilodon, informació bàsica 14 de setembre de 2010
- ↑ PLoS ONE.5(7)
- i11412.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0011412.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Smilodon fatalis.- [enllaç trencat]