Cervus canadensis wallichii
El cérvol del Tibet o de Silkhin (Cervus canadensis wallichi), també conegut com shou, és una subespecie de cérvol canadenc (Cervus canadensis) nativa de les terres altes del sur del Tibet i Bhutan. Considerada en el seu moment casi extinta, la seua població ha aumentat a més de 8300 eixemplars, la majoria dels quals viuen en una reserva natural de 120Plantilla:Nbsp000 hectàrees establida en 1993 en el comtat de Riwoqê, prefectura de Chamdo, regió autònoma del Tibet, China.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]El cérvol del Tibet és de complexió relativament robusta, en pates curtes i un hocico gran i quadrat. El seu pelaje hivernal és de color marró arena clar, llevat en la cara, que és grisácea. El pelaje estival és grisa pissarra. Té una gran taca blanca en la grupa, que inclou la coa que és molt curta, carix de la vora obscura característica del cérvol de Sichuan, per eixemple. Els eixemplars de la part oriental de la seua àrea de distribució presenten una llínea dorsal obscura i provablement pertanyen al tipo Cervus canadensis affinis que actualment sol incloure's en el shou.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]El cérvol del Tibet, junt en el cérvol de Sichuan i el cérvol de Kansu, forma el grup meridional dels wapitis. Habita principalment en xares alpines, prats alpins i zones de transició entre boscs i prats, a altituts d'entre 4000 i 5000 metros, durant l'hivern i la primavera. S'alimenta de branques i fulls tendres de arbustos com el sauce alpí, el rododendro i el poto dorat, aixina com d'herbes de prat alpí i fruts selvats. Històricament, el cérvol roig tibetano va tindre una àmplia distribució en el Tibet, China, Nepal, Sikkim, Índia i Bhutan, encara que actualment es troba principalment en el nort de Bhutan i el sur del Tibet, a on s'ha registrat la seua presència en el vall de Chumbi, prop de Sikkim, i en el llac Mana Sarovar. Es creïa completament extinta fins que es redescubrió una menuda població en Bhutan i el surest del Tibet en 1988. La seua àrea de distribució original provablement comprenia numeroses valls menors del riu Brahmaputra, al nort del Himalaya (ric Yarlung Tsangpo).[2]
Una expedició realisada en 1995 va descobrir que una població d'aproximadament 200 cérvols tibetans encara sobrevivia al nort del riu Yarlung Tsangpo, prop del poble de Zhenqi. Ya que esta era l'única població viable coneguda d'esta espècie, es va planejar establir una reserva per a la seua protecció en la zona. Posteriorment es varen trobar indicis d'atres poblacions relictas en les afores del riu Subansiri.[3]
El seu principal predador és el llop del Himalaya (Canis himalayensis).[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tibet sees growth in wildlife population» (en en).
- ↑ 2,0 2,1 Valerius Geist: Deer of the World: Their Evolution, Behaviour, and Ecology, Stackpole Books, Mechanicsburg PA 1998, ISBN 0-8117-0496-3
- ↑ George B. Schaller, Wulin Liua and Xiaoming Wang: Status of Tibet ret deer. Oryx (1996), 30:269-274. online
- ↑ “Dietary spectrum in Himalayan wolves: comparative analysis of prey choice in conspecifics across high-elevation rangelands of Àsia” (PDF) . Journal of Zoology. ISSN 0952-8369.